L'escrit que ve a continuació té gairebé deu anys, i en el ja es donaven les pistes per veure el que ens esperava amb el terrorisme globalitzat. El trio de les Açores té molt a veure amb tot el que ha passat després, de fet, amb ells va començar tot...

 UN MÓN MÉS SEGUR?

A voltes amb els últims incidents que afortunadament han estat nomes això, ates s’ha pogut – de moment – evitar més d’un atemptat terrorista a la Gran Bretanya, sorprèn el cinisme dels representants d’Scotland Yard dient que ja coneixen el modus operandi dels terroristes. Que no ho veuen que els tenen dins de casa?, que els han educat ells dins el seu sistema, que no hi ha res a fer, que poden atemptar sempre que vulguin i, si uns fallen rere seu en vindran uns altres, i uns altres i uns altres. I aquesta societat de la por, que reclama seguretat al cent per cent per a tot, que nomes està obsessionada en consumir, en viatjar, en voler-ho tenir tot controlat, ha de començar a entendre que la seguretat al cent per cent no existeix, però així com fins ara, ens hi havíem acostat en diversos aspectes, ara s’ha estroncat per molt de temps, el terrorisme és una amenaça real, diària, que pot esclatar en qualsevol moment en qualsevol lloc,allí on menys s’esperi. Pot ser en un avió, en un tren, un autobús, una terminal o al bell mig d’un carrer o una plaça, o en qualsevol edifici públic. 
Amb un enemic com aquest, disposat fins i tot a morir, a immolar-se per la seva causa, no hi ha res a fer, és una batalla perduda abans de començar, perquè de fet no comença, succeeix quan aquest enemic vol que succeeixi, quan menys ho esperem. I haurem d’acostumar-nos a conviure en aquests estat de perill latent i constant, forma part del nou terror globalitzat, el qual els Sr. Bush, Blair i Aznar han fet molt i molt per propiciar-lo amb la seva forassenyada invasió d’Iraq. Com deia cofoi i estúpidament George W.Bush, després de la invasió d’Iraq, ”el món és ara un lloc molt més segur” Oi tant, segur que te’n pots anar a l’altre barri d’alló que en diuen un dany col·lateral que és com consideren les víctimes dels atemptats terroristes, o fins i tot víctima del foc amic. 
O sigui que ni tan sols ens donaran la possibilitat de l’acte digne de morir per alguna causa; morirem víctimes de l’estupidesa d’uns mandataris que no han sabut veure més enllà del seu propi interès sense ser capaços d’analitzar les tràgiques conseqüències de la seva il·legal acció de guerra, i del fanatisme dels altres que la seva única ideología es el terror, i amb qui no hi ha dialeg possible, ni manera de raonar. És la no guerra del segle XXI, la que ens explicava Orwell a 1984, i ja l'hem començat a perdre.