Que Peralada és un festival de vocació francesa és públic i notori. La seva proximitat a la frontera i una determinada estètica el porten a programar amb una certa freqüència espectacles en connivència procedents dels seus homòlegs de l'altre costat dels Pirineus. En aquest context s'ha d'entendre la proposta de la nit de dissabte passat, 'Vaillé que vivre'. Hommage à Barbara, que l'actriu Juliette Binoche i el pianista Alexandre Tharaud van presentar al festival català dies després de la seva estrena absoluta a Avinyó. Barbara, nascuda Monique Andrée Serf (París, 1930-Neuilly sur Seine, 1997), va ser una de les grans veus de la chanson, una veu d'intens calat emocional que ha esdevingut mite per a molts, però amb una presència entre el públic espanyol bastant menor que la d'un Brel, 1 Brassens o, naturalment, una Piaf.

Barbara no va ser molt coneguda a casa nostra, jo en vaig saber d'ella a través de la gravació de 'sans bagage' que va fer la Guillermina 'el dia que tu vindràs', i després Maria del Mar Bonet per l'Àguila negra. 

No vaig poder veure Huppert a Perelada, però el que voldria destacar és que un homenatge així, només és possible que es faci des de França, aquí, en cap altre lloc és inimaginable, una utopía. .