ADÉU, ESPANYA


Maragall estava força implicat en els cercles intel·lectuals i culturals del moment i, tot i que no tenia cap vinculació política, va fer servir els seus escrits per a denunciar situacions d'injustícia. Maragall va expressar en aquest poema el seu repudi per l'Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agrària, oposada al progrés català originat pel catalanisme polític.
Comença fent al·lusió a la insensibilitat de l'Espanya monàrquica i centralista respecte a les diferents nacionalitats i les seves llengües:


Escolta, Espanya, – la veu d’un fill 
que et parla en llengua – no castellana: 
parlo en la llengua – que m’ha donat 
la terra aspra: 
en’questa llengua – pocs t’han parlat; 
en l’altra, massa. 
T’han parlat massa – dels saguntins 
i dels que per la pàtria moren: 
les teves glòries – i els teus records, 
records i glòries – només de morts: 
has viscut trista. 
Jo vull parlar-te – molt altrament. 
Per què vessar la sang inútil? 
Dins de les venes – vida és la sang, 
vida pels d’ara – i pels que vindran: 
vessada és morta. 
Massa pensaves – en ton honor 
i massa poc en el teu viure: 
tràgica duies – a morts els fills, 
te satisfeies – d’honres mortals, 
i eren tes festes – els funerals, 
oh trista Espanya! 
Jo he vist els barcos – marxar replens 
dels fills que duies – a que morissin: 
somrients marxaven – cap a l’atzar; 
i tu cantaves – vora del mar 
com una folla. 
On són els barcos. – On són els fills? 
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: 
tot ho perderes, – no tens ningú. 
Espanya, Espanya, – retorna en tu, 
arrenca el plor de mare! 
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; 
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; 
pensa en la vida que tens entorn: 
aixeca el front, 
somriu als set colors que hi ha en els núvols. 
On ets, Espanya? – no et veig enlloc. 
No sents la meva veu atronadora? 
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? 
Has desaprès d’entendre an els teus fills? 
Adéu, Espanya!  

Joan Maragall
           

6 comentaris:

  1. http://www.vilaweb.cat/noticies/esclata-la-guerra-entre-el-constitucional-i-mariano-rajoy/

    ResponElimina
  2. gràcies per la informació, Enredo (soap) no és res, més aviat la situació sembla radio Cincinatti.

    ResponElimina
  3. Si es que estic enmig d,un paisatge envoirat i plujós amb mala covertura pero la suficient per connecar-te amb radio cincinatti jajaj

    Salut.

    ResponElimina
  4. Imagina-la, recorda quan plovien gall dindis el dia d'acció de gràcies, i somia, cal guanyar temps als somnis,cal anar més enllà de les paraules.

    ResponElimina

# BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ

BLOCS
COMENTARIS
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóInutilmente entrañable.Saludos
  • Fackel
    FackelLa fecha es entrañable siempre.
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóA la Farinera tenien dos enllaços sindicals per escriure una novel·la de la droperia. La frase a la qual et refereixes és de l'Ignasi Riera.
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaCorrían los albores del 78; la Henry Colomer, empresa que se dedicaba a la fabricación de productos de para peluquerías para mujeres (lacas, cremas, colorantes, pinta uñas, etc...) y que tenía su ámbito preponderante en las barriadas hacía su convenio colectivo. Eran unas doscie…
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóTranquil Miquel, cap civilització fins ara ha tingut de President al Renacido, resistirém
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaNo hay civilización que haya resistido. No la hay. ¿Asirios? , ¿egipcios?, ¿griegos, cartagineses, romanos, ?...¿Esto, todo, pende de un hilo, de un tipo que se levante con mal de muelas y mande apretar un botón.No tiene porque ser el Putin, ni el loco del pelo naranja, ni tan si…
Widget byTutorial Blog
-

ADMINISTRADOR