... se'ns están pixant a la boca mentre bevem a galet. A nosaltres i a Madrid, tot i que aqui fan trampes al solitari o sia a ells mateixos. És vergonyós, el vegeu ara el nostre dret, la nostra reivindicació, no és Jordi Pujol, ni Millet o Montull, que són uns aprfenents, és el Govern Espanyol el que ens roba, i no cal ser molt entès per entendre què és més del que diu el Sr. Montoro.

El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, dirigit per Cristóbal Montoro, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya en 9.892 milions d'euros el 2014, l'equivalent al 5,02% del producte interior brut, segons els càlculs del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats. Segons les xifres d'Hisenda, quatre autonomies sostenen fiscalment la resta: Catalunya (amb un saldo de -9.892 milions d'euros), la Comunitat de Madrid (-19.205 milions), el País Valencià (-1.735 milions) i les Illes Balears (-1.516 milions).

Aquest partit, és el mateix de les caixes blaves contra l'Estatut que es varen carregar a travès del seui braç armat politic, el Tribunal Constitucional, el mateix que té més 900 imputats per corfrupció de la Gürtel i altres bandarrades,el que destrueix discs durs a cops de martell per amagar probes, i mira que s'ha de ser matusser, que fins i tot un un jutge els ha titllat de banda criminal organitzada. És aquest, el mateix partit que ens va dir per activa i per pasiva que el rescat bancari que de fet no era bancari, sinó un rescat pur i dur, no ens costaría ni un euro, encara que en això tenien raó, ens en costarà pel cap baix 40 mil milions i segurament més, encara que no ho arribarem a saber mai, de moment 861€ a cada ciutadà. El cas Castor, les clavegues d'Interior, el rescat de les autopistes radials, i més anormalitats que ja no val ni la pena enumerar.

I encara tenen la santa barra de parlar de legalitat, de democràcia, no podem conviure amb gentussa així, no hi podem romandre ni un minut més, casum dena, han aconseguit que em torni independentista, manda Güevos! 
Té raó Mohamed Jordi, tota la raó, se'ns estàn pixant a la boca mentre nosaltres mesells bevem a galet, però ha arribat el moment de dir prou.