EL 'PIFOSTIO' CATALÀ

Dijous passat em vaig passar pel Congrés dels Diputats, (explica Jorge Bezares). No cal dir que el referèndum de diumenge que a Catalunya era el tema preferit de totes les concentracions legals i il·legals al pati de les Corts.

Em vaig assabentar que la vella guàrdia política -Felipe González, Miguel Roca i altres insignes representants de l'anomenat règim del 78- va arremangar per intentar arreglar el 'pifostio català'. No sé si encara tenen credibilitat i força moral per trobar la tecla del consens. Ja es veurà.

Per descomptat, l'expresident ha cremat moltes de les seves naus en insistir en l'aplicació de l'article 155. A més, té el socialista un 'brillantor pesquera' que li fa semblar de la Trilateral. L'exlíder de CiU, però, va formular fa set anys, quan el TC es va emportar l'Estatut, una proposta a La Vanguardia que encara avui té vigència: Espanya tenia i té un problema. Bàsicament, defensava que "l'esperit de la Transició s'ha liquidat" i que "haurà de considerar-se el pacte constituent i definir noves bases per a la convivència a Espanya". "Ara toca refer el pacte. No a Catalunya; en tot cas, no només a Catalunya, sinó a tot Espanya", ha sentenciat.

Ni ZP ni Rajoy, sobretot Rajoy, es van voler assabentar que Espanya tenia un problema, i així hem arribat fins a aquesta nova reedició de la baralla de Goya, a les dues Espanyes a punt d'embolicar-se a garrotades, a les estelades cridant a votar, a les rojigualdas acomiadant als guàrdies civils com si anessin a la guerra.

També em vaig assabentar del preocupats que estaven al PP i en Ciutadans pel possible ascens de Pedro Sánchez després de l'1-O. Consideren en aquestes bancades que el líder socialista no s'ha cremat prou en aquesta crisi, i que pot rendibilitzar el deteriorament electoral de Podem. Per això, faran tot el possible perquè la formació de Pablo Iglesias no s'enfonsi més del compte. Cal recordar que en el passat la dreta no va moure un dit per evitar que La Sexta es convertís en TelePodemos. No ho va fer perquè el gran perjudicat era el PSOE.

En fi, no sé si convenceran Susana Díaz perquè s'apunti a aquesta nova campanya per tallar-li les ales al seu secretari general. Ganes no li faltaran, però no crec que li agradi aparèixer com una vulgar sediciosa. O el que és pitjor, que l'acusin de quintacolumnista de la dreta o de podemita, ja que l'operació té totes aquestes vessants.

La veritat és que a Pere Sánchez no se'l pot acusar de no haver estat al costat del Govern i de l'Estat de Dret enfront d'un referèndum il·legal, i tampoc se li pot imputar haver tirat més llenya al foc. En temps de tribulacions, Pedro Sánchez no ha desbarrat i ha fet un exercici continuat de moderació.

És dels pocs líders polítics importants que el 2-O podrà traslladar als espanyols i als catalans una promesa, una convicció: "Això ho arreglarem". I compte que tot apunta a que la setmana vinent, Sánchez pot agafar molt protagonisme.

POSTDATAS

Jorge Bezares

publico.es