ELS VATICINIS DE SORAYA


Si tens un Estat al teu servei, has de tenir bona informació. Se suposa. I no em refereixo a informació sobre cèl·lules gihadistes o xarxes de narcotraficants, sinó a una informació molt més fàcil d’obtenir i de processar. Si tens un Estat al teu servei, fa riure que diguis coses que es poden desmentir amb una simple passejada pels carrers de Barcelona i quatre converses amb persones ben triades. Per això em va sorprendre –i molt- escoltar dilluns que la vicepresidenta del govern espanyol considera que l’independentisme ha començat a recular. En la seva explicació durant una entrevista en una ràdio de Madrid, va esmentar dades dels darrers baròmetres del CEO i va atribuir un caràcter històric a aquest petit retrocés. L’estratègia de la Moncloa és la correcta, ve a dir Soraya Sáenz de Santamaría, perquè l’independentisme es desinfla, segons ella.

La lleugeresa –la frivolitat- de la diagnosi de Sáenz de Santamaría fa pensar en el gran problema de l’espanyolisme quan aborda el plet català: utilitzar la pròpia propaganda com si fos coneixement fonamentat i rigorós. Què fan a Barcelona tots els agents espanyols dedicats al procés? Què explica el delegat Millo quan repassa la carpeta amb els superiors? Què en treu el govern popular de les seves periòdiques trobades amb els patricis més conspicus de l’elit econòmica barcelonina? Em fascina aquesta paradoxa: tenen una pila de canals i eines per saber fil per randa què està passant de debò a la societat catalana, però actuen a partir d’unes percepcions completament errònies, intoxicades per l’allau de propaganda que ells mateixos provoquen.

Robert McNamara, que fou secretari de Defensa dels presidents Kennedy i Johnson, va explicar en el documental The Fog of War, -d’obligada visió- que una de les grans lliçons de la guerra del Vietnam és que mai no t’has de creure les teves mentides. McNamara ho va descobrir massa tard, quan els Estats Units no podien fer altra cosa que admetre la derrota. Qui se’n recorda avui de McNamara? Les mentides acaben enterbolint la mirada i el pensament d’aquells que les difonen. La Moncloa no resoldrà el problema català perquè no vol conèixer ni admetre l’origen del que està passant.

Jorge Moragas, home de confiança de la vicepresidenta i coordinador de l’equip que decideix l’estratègia catalana del govern espanyol, hauria de recordar que el nou independentisme creix a partir del que el president Montilla va denominar “la desafecció”. Res no passa per casualitat. La transformació profunda del país és la resposta a una sèrie d’atacs i agressions que van començar amb les taules al carrer on el PP demanava firmes contra l’Estatut de Catalunya. Quan la vicepresidenta llegeixi les dades del CEO ha de mirar-se-les totes, atentament. Descobrirà, entre d’altres coses, les raons per la qual el partit que governa Espanya és una opció marginal entre els catalans. - FRANCESC MARC ÁLVARO

4 comentaris:

  1. DONCS AVUI,VA I ENS "ENDILGA",QUE ELLS ENS PROTEGIRAN I DEFENSAREN,D'AQIEST "INDEPENS"RADICALS...OSTIA TU¡¡¡

    ResponElimina
  2. VIRGENSITA, virgensita que no me defienda esa señora, que me quede como estoy.

    ResponElimina
  3. Pater Noster, qui es in caelis,
    sanctificétur nomen Tuum,
    adveniat Regnum Tuum,
    fiat volúntas tua,
    sicut in caelo et in terra.
    Panem nostrum cotidiánum
    da nobis hódie,
    et dimitte nobis débita nostra,
    sicut et nos dimittímus
    debitóribus nostris;
    et ne nos indúcas in tentationem,
    sed libera nos a malo.

    Amén.

    ResponElimina
  4. Amén! tapat el cul amb ciment i amb un totxo ben calent.

    ResponElimina

# BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ

BLOCS
COMENTARIS
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóInutilmente entrañable.Saludos
  • Fackel
    FackelLa fecha es entrañable siempre.
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóA la Farinera tenien dos enllaços sindicals per escriure una novel·la de la droperia. La frase a la qual et refereixes és de l'Ignasi Riera.
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaCorrían los albores del 78; la Henry Colomer, empresa que se dedicaba a la fabricación de productos de para peluquerías para mujeres (lacas, cremas, colorantes, pinta uñas, etc...) y que tenía su ámbito preponderante en las barriadas hacía su convenio colectivo. Eran unas doscie…
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóTranquil Miquel, cap civilització fins ara ha tingut de President al Renacido, resistirém
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaNo hay civilización que haya resistido. No la hay. ¿Asirios? , ¿egipcios?, ¿griegos, cartagineses, romanos, ?...¿Esto, todo, pende de un hilo, de un tipo que se levante con mal de muelas y mande apretar un botón.No tiene porque ser el Putin, ni el loco del pelo naranja, ni tan si…
Widget byTutorial Blog
-

ADMINISTRADOR