Va ser el d'ahir un dia molt intens, com un dia de final de Champions, enganxat a la radio des de les 9 del matí fins les deu, hora en que per cert no varen emetre Aeroport a TV3, debía anar més tard. Com quan el futbol, tenia posada la tele amb el 3/24 mentre escoltaba RAC1, que les costums s'han de mantenir davant els esdeveniments importants, i el d'ahir ho va ser un dia important ple d'esdeveniments i filibusters que ens varen descobrir als ciutadans poc acostumats com es una sesió al parlament, un espectacle llastimós, de baixesa moral, aliè a l'ética, roï, mesquí i miserable d'una colla d'homes i dones i alguna iaia lleva banderes que paguen entre tots. 
Tambè ho anava seguint per twitter a qui m'hi he tornat a enganxar a ran dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
Va haver-hi moments cap al final quan les intervencions d'Albiol i Arrimadas que es feia insuportable escoltar-los, va ser patètic veure Iceta justificant jo sé què, com es partia en directe CSQP, i fins i tot em va fer pena Coscubiela pel respecte que li tenia i que ja li he perdut.
Es va  notar que Forcadell anava amnb la "L" a l'esquena, però es que controlar a tots els sapastre filibusters no és gens menys fàcil que diria aquell, ahir era com si hi haguessin sis o set Gonzalo Bernardos alhora, mentre  Marta Rovira va estar impecable i mesurada com Corominas que va tenir un record emocionat per Muriel Casals i Anna Gabriel sorprenentment per a mi, lúcida i fins i tot brillant. Carrizosa és mou bé entre el fang, podría sortir d'extra a si Ministre, i quan a Albiol, sense comentaris, el personatge no s'en mereix cap.
I quan semblava que ja no havia de pasar gran cosa més: Gol en las Gaunas: la pressumpta filla de Dalí, resulta que és filla de Dalí i Arrimadas avisa que presentarà una moció de censura, una noció, ara  no n'estic segur. Déu n'hi do quin dia.
Que dur ha de ser aixó de ser parlamentari, mentre uns s'avorreixen, altres s'adormen i altres abandonen l'hemicicle, aquests últims són els demócrates, els que s'omplen la boca de democràcia i volen impedir una cosa tan democràtica com que la gent podem votar, i parlant de votar, potser per què com diria Gerards Quintana, ja n'estic fins els collons, el dia 1 d'octubre aniré a votar, i no tinc tan clar que el meu sigui NO, com fins ara mantenía.
De fet, amb la llei de transitorietat aprovada i el referendum convocat, Catalunya és ja transitoriament Independent. Tot depén de fins on arribi Madrid, que segons Alfonso Rojo 'tiene cinco letras'.