FINS QUE CAL DIR-SE ADÉU

Es tracta de la llibertat. Sempre la llibertat. No hi ha res més important. No solament el dret a votar, sinó a decidir en tots els àmbits. Som sobirans. No necessitem el permís de ningú per ser qui som i per escollir el nostre camí. Catalunya serà allò que vulgui ser. L’individualisme anarquista d’un poble que no ha deixat mai de lluitar per la seva supervivència i que ara, per fi, s’autodetermina amb plenitud. Sense por. Perquè la por és lo contrari de la llibertat. No hi ha poder si no hi ha por, si el desactivem amb un somriure. Desobeir. Sedició. Revolta. Revolució. Es tracta de la llibertat, allò que ens fa ser dignes i respectables. No podem claudicar a la vergonyant submissió. Si cal, arriscarem la vida. Entrellum

Es varen dir:

«Cal guanyar temps als somnis,

cal anar molt més enllà de les paraules.

Ser tal com som

de soca-rel.

Cremar les naus,

navegar a pèl

a cavall de la cresta de l'onada.

Amor valent per tu,

per guanyar terreny a la vida

i contemplar-la

compartint-la.

Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altre

i cadascú al seu lloc.

Pensar en veu alta

i tastar-ho tot.»

I ho varen fer...

guanyant temps als somnis

i compromesos, només, en les coincidències

i la mútua complicitat.

Eren llavor d'eternitat

compartint les joguines i les vivències.

Amor valent per tu...

Va cap on va i dura el que dura.

No hi ha marges

ni mesures.

Fins que cal dir-se adéu.

L'un dins l'altre

i cadascú al seu lloc.

Pensar en veu alta

i tastar-ho tot.

Fins a la fi

cal guanyar temps als somnis.

Cal anar molt més enllà de les paraules,

ser tal com som i dir-se adéu

si el cada dia ha fet lo seu

i ens ha canviat les coses i a nosaltres.

Amor valent per tu,

per guanyar terreny a la vida

i esgotar-la

i «exprimir-la».

Fins que cal dir-se adéu.