LA CEGA QUE NO HO ERA TANT

És ben cert que la realitat supera sempre a la ficció, la historia que ve a continuació sembla treta d'un conte del Monzó, a qui segur li encantarà en conéixer-la. No és inventada, es del tot real i surrealista i digna de figurar en els anals de la España profunda dels Botejara, o com a Enredo, on el protagonista es feia invisible quan no acceptaba la realitat. La publiquen al diario de Navarra.

"Carmen Jiménez, de 57 anys, va confirmar el que ja molts veïns sospitaven, que no és invident. Tot va començar fa 28 anys quan va fingir una lesió ocular que va privar de la visió del tot. "Va ser un cop molt dur per a tota la família però sempre hem estat recolzant", va confessar el seu marit.

En realitat, es va inventar tal malaltia perquè segons ha assegurat "estava farta de veure la gent i parar-me a saludar, mai he estat molt social i fent-me passar per cega he evitat molts compromisos socials".

Els familiars i amics portaven anys sospitant alguna cosa "moltes vegades ens semblava veure-mirant de reüll la televisió i sempre anava molt ben maquillada".

No obstant això, el problema al qual s'enfronta ara la dona no és a la desconfiança del seu marit i els seus familiars, que van donar suport a l'assabentar-se de la seva situació; sinó al fet que durant el temps que es va passar fingint, la dona ha rebut ajuda econòmica d'algunes organitzacions i ara s'haurà d'enfrontar a la justícia."