La notícia és que un diari presenta un document falsejat, sense advertir-ho, per posar en qüestió a la policia catalana. Afirma que va rebre una informació sobre l'atemptat de la Rambla suggerint que la va ignorar. La notícia és que aquest diari, El Periódico, fa passar com a document (i de la CIA nord-americana) el que resulta ser la transcripció d'una comunicació oral, segons aclareix el director un cop detectats els seus errors d'embalum. La notícia és que els Mossos afirmen rotundament en roda de premsa immediata: "El que ha publicat El Periódico és un muntatge". I ningú ho porta a titulars.
El clamorós és que no hi hagi una reacció massiva del periodisme, dels seus professionals, davant de fets de tal gravetat. Més encara, que, quan n'hi ha, sigui de corporativisme. La FAPE, Federació d'Associacions de la Premsa d'Espanya, ha titllat d'intolerables els atacs del conseller d'Interior català i del major dels Mossos contra El Periódico. El que és rellevant és que els mitjans converteixin en notícia el contingut del publicat al diari en qüestió, donant-li joc fins i tot quan era visible l'engany (ningú disfressa un document per casualitat, i aixó cal no obviar-ho). El ressenyable és que se succeeixin les entrevistes en els programes punters de ràdio i televisió d'un director que va canviant la seva versió varies vegades, primert era un document, després resulta que era una transcripció de l'autèntic plena d'errades ortogràfiques, després n'apareix un segón tambè amb errades amb data quatre dies després de l'atemptat, i finalmente sembla ser que els van donar un missatge oral.
No és una cosa que passi fàcilment amb exclusives serioses d'altres mitjans. Poden seguir el recorregut de diverses de Eldiario.es que van tenir escàs ressò -o cap-. Per exemple sobre els SMS dels reis al seu amic López Madrid, donant-li suport en una de les seves imputacions delictives, la qual li implicava a les Targetes Black. Per exemple, en diversos extrems dels Correus de Blesa, silenciats tant els procedents de eldiario.es com de Infolibre. Les Clavegueres d'Interior de Públic. Els Papers de Panamà van patir també profundes mutilacions en ser servides en grans mitjans. Per agradar tant les notícies, com escriuen, alguns mitjans fan enormes sacrificis de privació. Per tant, la pudor que desprèn la "exclusiva" d'El Periódico i el tractament pels seus col·legues adquireix característiques de núvol tòxic.
Ja saben que van passar per alt l'espècie de spanglish en la qual estava redactada "The Nota". Al final ni era la CIA, sinó, diu ara el director d'El Periódico, NCTC, el Centre Nacional Antiterrorista dels EUA, i ja no és comunicació verbal sinó escrita. A aquesta ni li van donar credibilitat la Generalitat ni Govern Central, tots dos. Hem sabut que es reben centenars d'alertes similars. Ho hem sabutels qui que llegim eldiario.es o Twitter, no la majoria que segueix grans mitjans. Aquesta notícia, vaja vaja!, no ha merescut la seva atenció. La veritat en aquests temps sembla un valor en fallida.
Compaginen amb total desimboltura el supòsit avís de la CIA, o qui sigui, al maig, amb el que van cridar "reacció improvisada dels terroristes al veure volar el seu arsenal d'Alcanar". Molt rellevant el que apunta Íñigo Saénz de Ugarte en aquest article i les preguntes que suscita el segon document publicat avui a El Periódico:
"Per què els serveis nord-americans envien a l'agost l'avís que ja havien enviat al maig a un organisme que també l'havia rebut al maig?". "Ho va demanar el CITCO que dirigeix el comissari José Luis Olivera, implicat en algunes d'aquestes operacions policials sospitoses amb marcat accent polític? ¿Necessitava algú que aparegués la paraula "Mossos" en una reproducció de l'avís de maig? "
Res deté la bola, però. Creix. Aquest divendres portades, editorials, sermons de episcopats mediàtics, tertúlies, segueixen amb la versió del director d'El Periódico. Llançant sospites sobre l'actuació de la policia autonòmica catalana, sobre la lluita antiterrorista en si, en un dels majors exercicis d'irresponsabilitat que es pugui imaginar. ¿Hauran de demanar responsabilitats els nombrosos països d'on procedien les víctimes mortals i els ferits? ¿En quin país hi ha tants irresponsables?
Núvol tòxic després de la "exclusiva" d'El Periódico
Una aportació interessant sobre documents de la CIA
Una aportació interessant sobre documents de la CIA
document autèntic-----------------------document fals
Res deté la bola, però. Creix. Aquest divendres portades, editorials, sermons de episcopats mediàtics, tertúlies, segueixen amb la versió del director d'El Periódico. Llançant sospites sobre l'actuació de la policia autonòmica catalana, sobre la lluita antiterrorista en si, en un dels majors exercicis d'irresponsabilitat que es pugui imaginar. ¿Hauran de demanar responsabilitats els nombrosos països d'on procedien les víctimes mortals i els ferits? ¿En quin país hi ha tants irresponsables?
ResponEliminaEsta pregunta que haces me la he hecho yo.
Porque, si el resultado de tanta tinta vertida hace que las personas empiecen a reclamar responsabilidades, esto sería muy gordo. Y además porqué ¿por no poner maceteros? ¿por no registrar unas acotaciones? ¿por no hacer caso a una orientación?...No lo veo factible y creo que se está dando ventaja a todo quisqui.
La verdad, y con sinceridad, es un tema que ha pasado de la tristeza hacia las víctimas hacia una confrontación a cuatro bandas, a saber Del Estado contra la Generalitat, de la Generalitat contra el corporativismo de la Prensa, de la Plicía central contra los Mossos y ahora del Ay untamiento contra la Generalitat porque dice la Sra Colau que a ella nadie le dijo nada -señalando al Pugdemont-.
O sea, aquí lo menos importante son los fallecidos, porque nadie, si lo pregunto ahora, tan siquiera se acuerda del nombre del niño de tres años que perdió la vida...y mira que son 16 los que ya no están.
Una abraçada.
PD: no deseo conetar más porque en este momento los ánimos están muy candentes y se dicen cosas de las que después uno se arrepiente.
Salut
fent un resum acurat i ponderat, podriem dir que hi ha molt fill de puta sueltu.
ResponEliminaLa idea també és aquesta, la idea secundària, crear la sensació que tots menteixen, que tots són uns fills de puta: si no puc evitar que el calumniador quedi com a culpable intento que el calumniat també ho sembli, tots culpables, tots mentiders. Doncs no, no és pas així.
ResponEliminacorrecte, i qui ha mentit i manipulat és l'Hernández. Copm diu Iu Fonr, el Eduardo Inda català.
EliminaÉs una vergonya per a la professió el que ha fet El Periódico, com el que tantes vegades ha fet El Mundo i d'altres pamflets que es venen com a diaris. Espero però, ho espero i penso que la cosa va per aquí, que el tret els sortirà per la culata.
ResponEliminaAvui encara intenta justificar-se en el seu editorial. Com diria el meu pare l'Hernández aquest és un barrut amb bons amics..... a Madrid.
EliminaUn barrut i un impresentable, com a periodista. Patètic, tot plegat :-(
EliminaSalutacions!