- Em permet fer-li una entrevista?
- Sí, però que sigui breu.
- Ja sap que és vostè l'autor més jove que ha guanyat aquest premi?
- De veritat?
- Acabo de parlar amb un dels organitzadors. Em va donar la impressió que estaven
commoguts.
- No sé què dir-li ... És un honor ... Em sento molt content.
- Tothom sembla content. Què ha begut vostè?
- Tequila.
- Jo, vodka. El vodka és una beguda estranya, ¿no creu? No són moltes les dones que el prenem. Vodka pur.
- No sé què beuen les dones.
- Ah, no? En fi, és igual, la beguda de les dones sempre és secreta. Em refereixo a l'autèntica. Al beure infinit. Però no parlem d'això. Fa una nit claríssima, ¿no li sembla? Des d'aquí es poden contemplar els pobles més llunyans i les estrelles més distants.
- És un efecte òptic, senyoreta. Si es fixa amb cura d'observar que els finestrals
estan entelats d'una forma molt curiosa. Sortim a la terrassa, crec que estem
al bell mig del bosc. Pràcticament només podem veure branques d'arbres.
- Llavors aquestes estrelles són de paper, és clar. I les llums dels pobles?
- Sorra fosforescent.
- Què llest és vostè. Si us plau, -Parli'm de la seva obra. De vostè i de la seva obra.
- Em sento una mica nerviós, sap? Tota aquesta gent allà cantant i ballant sense
parar, no sé...
- No li agrada la festa?
- Crec que tothom està borratxo.
- Són els guanyadors i finalistes de tots els premis anteriors.
- Déu sant.
- Estan celebrant per tal d'altre certamen. És... natural.

Pel cap de Jan van passar els fantasmes i els dies fantasmals, crec que va ser ràpid, un sospir i ja només quedava Jan a terra transpirant i donant crits de dolor. També cal destacar els seus gestos, la carrera dels seus gestos gelats, com donant-me a entendre que hi havia alguna cosa al sostre, què?, vaig dir mentre el meu índex pujava i baixava amb una lentitud exasperant, ai, merda, va dir Jan, com em fa mal, rates, rates alpinistes, 'huevón', i després va dir ah ah ah i jo ho vaig el sostenir dels braços, o el vaig subjectar, i va ser llavors quan em vaig adonar que no només suava a mars sinó que la mar era freda. Sé que hauria hagut de sortir disparat a cercar un metge però vaig intuir que no volia quedar-se sol. O potser vaig tenir por de sortir. (Aquesta nit vaig saber que la nit era veritablement gran.) En realitat, vist amb una certa perspectiva, crec que a Jan tan li feia que em quedés o marxés. Però no volia un metge.
Així que li vaig dir: no et moris, estàs ben igual que el Príncep Idiota, et portaria un mirall si tinguéssim un mirall, però com que no el tenim, creu-me, i tracta de relaxar-te i no et vagis ara a morir. Llavors, però abans almenys va transpirar un riu noruec, va dir que el sostre de la nostra cambra estava ple de rates mutants, no les sents?, va xiuxiuejar amb la meva mà sobre el seu front i jo vaig dir sí, és la primera vegada que escolto crits de rates al sostre d'una cambra de terrat d'un vuitè pis. Ah, va dir Jan.
Pobre Posadas, va dir. El seu cos era tan prim i llarg que em vaig prometre que en el futur em preocuparia més del seu menjar. Després va semblar quedar-se dormit, els ulls mig tancats, de cara a la paret. Vaig encendre un cigarret. Per la nostra única finestra van començar a aparèixer les primeres ratlles de l'alba. L'avinguda, a sota, seguia fosca i deserta de gent, però els cotxes circulaven amb certa regularitat. Tot d'una, a la meva esquena, vaig sentir els roncs de Jan. El vaig mirar, dormia, nu sobre el matalàs sense llençols, sobre el seu front un floc de cabells rossos que a poc a poc s'anava assecant. Em vaig recolzar a la paret i em vaig deixar relliscar fins a quedar assegut en un racó. Pel marc de la finestra va passar un avió: llums vermelles, verdes, blaves, grogues, l'ou d'un arc de sant Martí. Vaig tancar els ulls i vaig pensar en els últims dies, en les grans escenes tristes i en el que podia palpar i veure, després em vaig despullar i em vaig tirar sobre el meu matalàs i vaig tractar d'imaginar els malsons de Jan i de cop, abans de caure adormit, com si m'ho dictessin, vaig tenir la certesa que Jan havia sentit moltes coses aquella nit, però no por.

L'esperit de la ciència ficció
(fragment) Roberto Bolaño
- elboomeran.com (pdf)