LA DONA QUE ROBAVA BANDERES


Els diputats de Ciutadans, PP i PSC havien abandonat l’hemicicle en el moment de la votació de la llei del referèndum, deixant banderes espanyoles i catalanes als escons buits; aleshores, una figura venerable, menuda que caminava justeta va començar a retirar les banderes espanyoles. La presidenta del parlament, Carme Forcadell, li va demanar que s’aturés, però la figura venerable, menuda que caminava justeta va continuar retirant-les totes i va tornar ajudada per un company al seu escó. 
Tenia un punt de poetic contemplar l'acte d'Ángels Martínez, un punt de personatge Fellinià, que a mi no em va fer pena, ni llàstima tampoc, em va crear molta tendressa vers ella, una sensació gairebè de felicitat amb el seu acte senzill, però gran, carregat de simbolisme.  
Comparteix:  

Comentaris

  1. Es un acto tierno,de abuela,ve ropa tendida y la recoge.Siempre ayudando.

    ResponElimina
  2. No era eso, pero lo parecía, igual en su acto simbòlico, lo que quería era planchar las banderas que estaban bastante arrugadas y como todas las banderas manchadas de sangre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. por cierto, pasaba por aqui hace años un Pepe andalúz, ¿eres él, u otro?.

      Elimina
  3. Hombre yo soy catalán de 52 años y andaluz de 20,me parece que soy catalán por aritmética.Y además estoy normalizado,pero no sé si tendré derecho al carnet de la república.Pero no,no soy ese andaluz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era por eso, por dios, es que hace años pasaba por aqui un blogger andaluz que creo era maestro y sevillano que se llamaba Pepe, era por eso, nada más. Ya se que hay muchos Pepes andaluces.

      SALUDOS

      Elimina
  4. Jo vaig a pensar al veura-la que tu o el Miquel us havíeu disfressat de diputada venerable.

    ResponElimina
  5. No seria aquest el meu estil, però millor aixó que una altra cosa. De fet, a un Parlament no s'hi va amb banderes, la bandera ha de ser el discurs i aquells senyors varen deixar les banderes i se'n varen anar covardment.

    ResponElimina
  6. Norrrrrrrr
    Jo soc mal parit. ni duputada, ni venerable

    ResponElimina
  7. I si,,,es aquet el meu estil... aprede per cul no que no m´agrada..... a la merda els draps....
    que os den ¡¡¡

    ResponElimina
  8. pero no me llevo sólo las de la garrafa del cuervo...norrrr...me llevo las otras de las barras...i que barras...muchas barras.....bueno,,dicen que son de Aragón...
    Y a quemarlas ¡¡¡¡

    ResponElimina
  9. cremem-les totes, un problema menys.

    ResponElimina
  10. aggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg
    sirrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr

    Por fin alguien con sentido común.
    Te debo una invitassssión de aquellas de cojones
    Truite..¿cebes o no ? no me jodas...perque ja saps que amb cebes és millor...
    Ví tint...siii cony..pesaooo Priorat...Jo blanc, Penedés.
    Pá amb tomaquet...molt i molt

    i bona conversa.
    Salut

    ResponElimina
  11. la truita amb ceba, sinó no és truita ni és res. Ja t'enviaré un guasap.

    ResponElimina
  12. Ja sé que no sóc un dels vostres, però si algún dia us ve de gust convidar-me a menjar-ne una (truita amb ceba) no us diré pas que no, al contrari, encantat, així tindreu algú amb qui emprenyar-vos.

    ResponElimina
  13. amb poca sal....
    y no ponemos carnets...tienes mucha manía en poner quien y no quien es "de los nuestros" Xavier...
    Mucha,
    Salut

    ResponElimina
  14. aqui ningu es de ningu i alhora es de tots, per a mi cap problema,

    ResponElimina
  15. Era una manera de parlar, home!!! No sigueu tan susceptibles, carai!!! Ho he dit de bon rotllo. I disculpeu que m‘autoconvidi, m‘aprofito de la vostra bonhomia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada