• Fa la impressió que el President Rajoy ha pres la possibilitat excepcional de l'article 155 pel que no és: una carta blanca per usurpar les competències de qualsevol comunitat autònoma amb la qual discrepi - eldiario.es
  • La Constitució reconeix en el seu article segon el dret a l'autogovern de les nacionalitats que integren Espanya. També estableix una estructura bàsica de divisió de poders per a les comunitats autònomes, que tindran un Govern, un president, un Parlament i un Tribunal Superior de Justícia.


    • Aquest és el règim constitucional de distribució territorial del poder. La manera en què normalment ha de funcionar l'Estat espanyol. Al costat d'això, i només per al cas de circumstàncies molt anòmales, l'article 155 CE preveu una possibilitat tremendament excepcional: la suspensió temporal i extraordinària del dret a l'autogovern i del règim constitucional autonòmic. No és aquest l'únic exemple de suspensió temporal dels principis i drets constitucionals. La Constitució també preveu en altres articles la possibilitat de suspendre la vigència de les seves normes. Així succeeix en temps de guerra o catàstrofe, quan l'art. 116 CE permet que se suspenguin determinades garanties i drets. Altres suspensions tenen menor entitat: per exemple, el secret de les comunicacions perd eficàcia quan de manera temporal i motivada un jutge autoritza el seu intercepció per a la investigació d'un delicte.

    Totes aquestes suspensions tenen en comú la seva temporalitat, i el fet que la Constitució estableix l'única finalitat legítima amb que es poden adoptar. Si no fossin provisionals perdrien el seu caràcter excepcional i serien, en veritat, una derogació de la mateixa Constitució. Per la mateixa raó, totes han de ser interpretades de manera restrictiva: els casos en què s'apliquin aquestes excepcions s'han de limitar al mínim. En tots aquests casos, a més, és imperatiu controlar de manera estricta que les suspensions constitucionals es facin servir res més que per a les finalitats previstes en la Constitució.

    Tot això és aplicable també a les mesures coercitives cap a les comunitats autònomes que preveu l'article 155 CE. I ha de ser el criteri per jutjar la constitucionalitat de les mesures d'execució d'aquest article que acaba de desvetllar el Govern. Des del punt de vista constitucional aquesta proposta té un primer límit. El requeriment previ al Govern autonòmic perquè cessi en la seva desobediència que exigeix ​​l'art. 155 serveix per delimitar quina és la desobediència concreta que s'està produint. En aquest cas, la Carta del President del Govern espanyol al seu homòleg de la Generalitat es referia al compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional que van suspendre, i després van anul·lar les lleis de referèndum i, a través seu, de transitorietat. L'article 155 CE faculta, doncs, al Govern de la nació per prendre les mesures provisionals necessàries perquè es compleixin aquestes lleis. Ni més ni menys, i res més.
    L'article 155 CE no es pot utilitzar perquè el Govern central substitueixi, amb fins partidistes, al català en la seva potestat de convocar eleccions. Si el Govern de Madrid discrepa políticament del català, no pot llevar-li sense més aquesta competència i assumir-per a si mateix. Seria una violació evident de la Constitució. Però això al Govern de Rajoy els hi és igual, ja estan acostumats a saltar-se totes les lleis, amb l'agreujant que l'aplicació d'aquest article 155, el Govern ni cap membre del mateix la podrà recorrer en estar inhabilitats, i si algun ciutadà que és l'ùnic que ho pot fer, recorreix aquesta aplicació davant el TC, aquest pot tardar 10 anys en dictar sentencia, suposant que acceptés el seu recurs.
    Estem en  un atzucac, davant d'un Govern, el de la Generalitat que no pensaba que el de Madrid arribaria tant lluny, i el de Madrid que no creu que el de la Generalitat dongui la passa definitiva i declari la DUI. I no deixa de ser curiós que Rajoy digui que ell no ha aplicat la suspensió de l'autonomia i Puigdemont que diu que no ha declarat encara la DUI, que té congelada i que molt em temo, gairebé obligat es veura forçat a descongelar. El desproposit és enorme i de consequencies que ningú sap ons en poden portar, però diria que al President Puigdemont no li queda una altra opció que declarar unilateralment la Independencia, i més que quan pitjor millor, és 'de perdidos al rio'. Puigdemont és un home de conviccions, de conviccions fermes, que fins ara ha complert tot el que va dir que faria en ser designat President de la Generalitat, i ara crec que responsable o irresponsablement complirà amb el mandat final, declarar la DUI. Alea jacta est

    .