En aquests dies, resulta complicat no caure en la temptació de dedicar aquesta columna a algun dels mil fronts generats al voltant de la qüestió catalana que, més enllà de denominar-la "desafiament independentista" hauríem de començar a titllar-la "crisi de model d'Estat", perquè Catalunya només és un símptoma, com apuntava a l'article d'ahir.

Malgrat el complicat d'eludir aquesta temptació, ho faré mogut per la contradicció en què cauen tant Govern com Partit Popular (PP). Tots els seus membres amb càrrec no fan més que reiterar la importància de tornar a la legalitat però, ¿quin és el seu concepte de legalitat?

L'últim informe de la fiscal Concepción Sabadell, a càrrec del judici pel cas Gürtel, és demolidor, assegurant que aquesta trama va convertir en una "manera de vida" dels suborns continuats a càrrecs públics del PP. ¿És és la legalitat a la qual li agradaria tornar al Govern de Mariano Rajoy?

Des de la Fiscalia asseguren que compten amb proves suficients per condemnar ni més ni menys que 37 acusats, amb Francisco Correa al capdavant, per al qual es demana la màxima pena de 125 anys de presó. L'extresorer, Luis Bárcenas, tampoc sembla que s'anirà de 'rositas', ja que per ell se sol·liciten 39 anys de presó.

Concepción Sabadell no sembla tenir cap dubte que aquesta organització va ser "constituïda per delinquir", subornant als càrrecs públics del PP amb comissions del tres o el quatre per cent a canvi d'adjudicacions. L'informe final és contundent a l'assegurar que els acusats "exhaurir arques publiques". A més, l'informe de la Fiscalia conclou també que la trama Gürtel va contribuir positivament al finançament il·legal del Partit Popular.

Amb aquest panorama, Rajoy i els seus sequaços han de sentir-se afortunats que la qüestió catalana s'hagi convertit en la millor cortina de fum per desviar l'atenció sobre la trama que fa trontollar els fonaments de la mateixa seu de Gènova. No obstant això, la nostra tasca com a periodistes és tractar d'impedir que això passi, marcant-nos com a meta que vostès, lector@s, sàpiguen que les accepcions de "legalitat" per a algunes persones transcendeixen les que es recull en a la Reial Acadèmia de la Llengua.

En aquest punt, cal preguntar-se: ¿és legítim que reclami tornar a la legalitat qui pot portar anys movent-se fora d'ella?