Ahir al matí a la plaça Sant Jaume es manifestaven una desena de vidues, no eren moltes, però es feien sentir, megàfon en ma reclamaven per les seves minses pensions, criticaven la represió de l'1-O i demanàven la llibertat per Cuixart i Sánchez. Feien patxoca, menudes, netes, polides i endreçades, desprenien una enorme dignitat i generaven tendressa, respecte i admiració. Decidides varen parlar primer davant el Palau de la generalitat i després a l'altra banda a l'Ajuntament.
Potser no era ahir el millor dia per reivindicar res, per manifestarse, em temo que tant a Palau com a l'Ajuntament tenien ahir altres asumptes i trassumptes a tractar que els porten de corcoi.
De vell he pensat que les vidues no deuen votar, o bé els partits polítics no compten amb el seu vot, car el menysteniment a les vidues que ni surten als programes electorals és pales.
Amb pensions de 500, 600 euros la majoria han der fer panys i mànigues per sobreviure sobretot a les ciutats. Pero no semblen importar gaire, per a no dir gens.
La ciutat és un milió de coses deia Arribas Castro, i és cert. Ahir, Barcelona desprenia els mil perfums i mil colors dels que ens en parlava Serrat, una Barcelona, curulla per cert de turistes molts d'ell orientals en un dia radiant que no semblava de tardor.
I la ciutat estaba ahir viva, molt viva, meravellosament i mediterràniament viva.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
Bueno, al menos tienen la libertad de poder quejarse, que no es poco.
ResponEliminaMadre mía,con lo que han trabajado y siguen trabajando por los suyos.Muy hermoso tu
ResponEliminaescrito
y cuidando nietos o hijos y si pueden, ayudando, se de cada caso que es para santificar a mas de una de estas abuelas jubiladas, viudas o no.
EliminaMi tía Marcelina se quedó viuda embarazada de su tercera hija, por la mañana a limpiar a una fábrica y por las tardes a casas, explotada por señoritos que no le disculpaban el trabajo ni estando escayolada. El director de la fábrica, un tal Montoliu, un grandísimo hijo de puta, (a cada cual lo suyo) no quiso darle la baja cuando tenia el hombro DESGASTADO de trabajar.
ResponEliminaMi tia no se ha vuelto a casar, pero es una persona digna, que todavía debe aguantar el expolio de sus hijas, que esa es otra y no sigo que me caliento... Es mi tía favorita y para mi significa mucho, lucha, coraje, trabajo, esfuerzo y sobre todo dignidad...
Mi padre primero, y luego yo, la ayudamos en lo que podemos y a ambos, a mi padre tenía, y a mi me tiene, un gran cariño.
Y no hay multitudes apoyándose... ni falta que les hacen.
lo que digo, nadie les da su apoyo, a nadie le importan.
EliminaCuando una persona pasa de ser paciente a ser cliente de la seguridad social, creo que no importa demasiado.
EliminaNuestro amigo Boi Ruiz ya decía en sus tiempos de Conseller de sanitat que el llegar a viejos era un éxito de la sanidad.
PD. Por cierto, los últimos estudios de la década del 2005 al 2015, indivcan que el índice de vida en Catalunya ha bajado. No mucho, pero ha bajado.
La culpa és de Madrit....
ResponEliminaAhir no vaig gosar a preguntar-te qué feies per Barcelona i mira veus feies algo molt bonic que és escoltar aquestes senyores, no és el mateix la llibertat d'expressió que la llibertat d'escoltar, es mereixen ser escoltades, com a mínim escoltades.
ResponEliminabaixo de tan en tant a BCN, ens veiem amb en Miquel i tambè visito a la meva tieta monja dominica al carrer Elisabets. Ahir vaig anar a la Plaça Sant Jaume per veure si hi habia l'Alvaro de Marichalar. amb qui habia coincidit alguna vegada a Madrid a través d'un amic comú, de quan era un paio bastant normal. No hi era ell, pero si les iaies, que et venien ganes d'abraçar-les a totes, que maques i fermes que estàven.
Elimina