El Govern català podria mantenir l’accés al mercat europeu per a l’economia catalana a través de la seva integració a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, per les seves sigles en anglès) en l’escenari futur d’una Catalunya independent. Experts consideren que aquesta podria ser una solució “transitòria” i relativament fàcil per no perdre l’accés al mercat europeu mentre es negocia la “readhesió” de l’Estat català a la Unió Europea (UE).

El professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Josep Lladós ha explicat que la integració d’una Catalunya independent a l’EFTA té “avantatges comercials” i que “el principal actiu és que és un acord de liberalització d’un grup de països per garantir l’accés al mercat de la UE pel que fa a l’intercanvi de mercaderies”. Assegurant-se la pertinença a aquest club, “mantindries l’accés al mercat europeu i cap soci podria vetar-te’n l’accés”, afegeix Lladós.

L’EFTA és l'organització intergovernamental d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Va ser creada el 1960 pels seus set estats membres per promoure el lliure comerç i la integració econòmica entre els seus membres. Lladós explica que el pes d’aquesta organització pel que fa al comerç exterior “és molt petit” i que ha estat la “solució adoptada pels països que no volen formar part de la UE”, però que volien mantenir el seu accés al mercat europeu.

Lladós ha subratllat que l’economia catalana necessita estar “molt oberta a l’exterior” perquè seria “la única possibilitat de garantir-ne” el seu desenvolupament. L’EFTA seria de moment una solució transitòria —amb un accés “fàcil i senzill, sense un calendari complex”— que evitaria negociacions bilaterals, perquè en aquest cas el procés podria ser “llarg i complex” i ensopegar “amb l’oposició d’algun soci".

El professor de la UOC subratlla, però, que la inclusió a aquesta organització de lliure comerç, que seria “pràcticament immediata”, no tindria implicacions pel que fa a la monedà única —hauria de ser el Govern el qui decidís si s’hi manté, encara que quedar-s’hi no implica tenir l’aixopluc del Banc Central Europeu—, ni tampoc pel que fa a polítiques o beneficis propis de formar part de la UE com per exemple l’accés a fons d’equilibri.

La integració a l’EFTA té com a contrapartida que els països que s’hi acullen, a canvi de l’acord amb la UE, “paguen al pressupost comunitari”, una aportació que s’ajusta “en funció de la seva importància, del seu volum i dimensió econòmica”. Actualment l’aportació és de 860 milions euros a l’any. Un altra desavantatge és que els països han d’adoptar lleis aprovades per la UE en l’elaboració de les quals no han tingut ni veu ni vot.

L’accés de Catalunya no sembla que hagués de trobar impediments per ingressar-hi: “Com que l’acord no és bilateral amb cada país, sinó conjunt, no es podria vetar l’acord de liberalització”. Ara bé, no es podria descartar que l’Estat espanyol “incidís en països que són membres” perquè no estiguin d’acord amb la inclusió. “És política ficció, però tot és possible”, apunta Lladós.

Lladós reitera que l’adhesió a l’EFTA ha de ser una solució transitòria per no perdre l’accés a mercat europeu, que representa un 70% de l’intercanvi comercial català. A banda, també es recomanaria treballar per aconseguir “acords d’integració regionals que hi ha” i “adherir-se a acords que traspassen l’àmbit regional, com és el cas de la ‘Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda del segle XXI’ que impulsa la Xina, o també altres acords transnacionals que puguin existir.

L’economista també considera necessari que l’economia d’una futura República Catalana confiï en les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que s’ocupa de les normes que regeixen el comerç entre els països, a nivell mundial o gairebé mundial.

L’EFTA també s’ha plantejat com una sortida per al Regne Unit després del Brexit però, tot i considerar-se la millor opció tant per la UE com pels britànics, Noruega té reticències al seu ingrés per possibles desequilibris interns. Els països de l’organització estan dins de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) excepte Suïssa que té un acord bilateral amb la UE, fet que els dona dret a comerciar lliurement amb el bloc, però també estan obligats a ser membres de Schengen i permetre la circulació lliure de persones dins d’aquesta àrea. EL MÓN