Compte amb menystenir l’adversari. El règim que governa actualment Espanya s’ha acabat cohesionant al voltant de la figura del Rei hostil amb una clara estratègia de càstig i de violència sobre Catalunya. Aspiren a una victòria total i exemplar damunt el catalanisme. Sorpresos per l’èxit popular del referèndum de l’1 d’octubre que no s’havia de celebrar, els poders colonialistes de l’Estat han decidit recórrer a l’estratègia de la por, primer a través d’una brutal repressió de les forces policials i de la Guàrdia Civil sobre ciutadans pacífics, indefensos i contribuents. Després organitzant la trepidant fugida de Catalunya d’algunes importants empreses com CaixaBank, Banc de Sabadell, Freixenet o Gas Natural per així, fer-nos entendre que si no desistim a garrotades poden arruïnar-nos per sempre més. Al cap i a la fi, quan acusaven l’independentisme de ser una operació política de les elits, de l’oligarquia catalana, només pretenien desprestigiar, aïllar el moviment d’alliberament català del centre i de l’esquerra europees i acusar-nos de menyspreable nació rica i insolidària. Com si la voluntat de llibertat nacional per a Catalunya fos, en definitiva, un simple moviment polític xenòfob i avar, destinat al manteniment de la colossal riquesa d’uns pocs privilegiats. Amb aquest atac a l’economia catalana del Govern de Rajoy queda definitivament confirmat allò que sospitaven els dirigents d’ERC i de la CUP: els catalans rics de les empreses que fugen de Catalunya tenen poc a veure amb la voluntat majoritària de la nació d’avui, són perfectes continuadors de la tradició oligàrquica dels catalans de Burgos i dels empresaris que van impulsar el cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera. Són els patriotes del diners de tostemps.

La reconducció d’Espanya que projecten avui des de Madrid preveu una severa resposta, com apunten alguns periodistes anticatalans i determinats documents de treball de la FAES. La recentralització de l’Estat preveu aplicar l’article 155 i la supressió de l’autonomia no només a Catalunya sinó a totes les comunitats on existeixen partits nacionalistes que, en el futur, puguin tornar a posar en qüestió el cos sacre i místic de la unitat d’Espanya, és a dir, també al País Valencià, les Illes Balears, Euskadi, Navarra, Galícia i Canàries. Fent un ús interessat i fraudulent de les polítiques de prevenció de l’odi polític, alguns sectors del poder de Madrid tenen la pretensió de declarar el nacionalisme català, basc, gallec i canari com a formes d’odi a Espanya, perseguibles per tant per la llei i destinades a ser depurades arreu. L’escola és un dels àmbits on s’hi aplicaria el bisturí centralitzador, a través d’un únic cos nacional espanyol de professors que eliminés en vint anys qualsevol traça no castellana. El català, el basc i el gallec perdrien la protecció legal autonòmica i les seves respectives lleis de normalització argumentant que, de fet, la normalització és una imposició il·legítima d’una llengua diferent de la llengua nacional espanyola, el castellà. Que el català, basc i gallec discriminen el castellà. Que a través de la normalització s’ha efectuat un adoctrinament destinat a fomentar l’odi a Espanya i que, per tant, l’Estat ha de perseguir la normalització com una política destructiva antiespanyola. L’independentisme català està violant els drets humans, l’independentisme català manipula i abusa dels infants. Ah, i se m’oblidava, les imatges de la repressió policial i de la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre són falses, retocades, i algunes són de Xile i d’altres països que no tenen res a veure amb el dia del referèndum. Quan tanquin tevetrès podran mostrar les proves de la manipulació gegantina de l’independentisme. I diumenge, amb Mario Vargas Llosa al capdavant, es presentaran a Barcelona com en terra conquistada. ¿Aconseguiran el que es proposen? (Continuarà)

Vénen a liquidar-nos
Jordi Galves 
elnacional.cat