Ni a Gila se li hagués ocorregut aquest guió: "Hola, ¿és l'enemic? Què volíem saber si havien declarat la independència?. I a més no hi ha pressa, té 5 dies per contestar, per que ens n'anem de pont - Rodolfo Irago - eldiario.es

1.000 periodistes de tot el món s'amunteguen al Parlament per assistir a una altra jornada històrica en què Catalunya va declarar la seva independència. Les televisions porten hores en directe donant voltes sobre com ho va a fer el president, que si a l'escocesa, a l'eslovena o la quebequesa.

El Molt Honorable, al qual, per cert ningú va votar en unes urnes perquè va ser posat a dit quan va caure Artur Mas, apareix a la fi, una hora tard per llegir un discurs tan trampós i confús que ningú sap del cert què ha declarat, què ha proclamat i què ha suspès a continuació. El caos és tal que una hora després, els diputats independentistes acaben signant d'esquena al Parlament un paper en el diuen proclamar la independència i la república. Ja se sap que el paper ho aguanta tot.

La xafogor és general però 24 hores després la situació no millora. Els diputats no saben explicar davant el món el que va passar en el ple i de Moncloa li envien un requeriment a Puigdemont perquè posi per escrit si ha declarat o no la independència. Ni a Gila se li hagués ocorregut aquest guió: "Hola, ¿és l'enemic? Què volíem saber si havien declarat la independència?. I a més no hi ha pressa, té 5 dies per contestar que ens n'anem de pont.

Valle Inclán estaria gaudint perquè a més tothom saluda aquest caos perquè potser il·lumina una sortida, Puigdemont convoca eleccions en l'últim minut i evitem el desastre. Tenim tantes ganes que això s'arregli que fins se celebra com un gran esdeveniment la posada en marxa d'una comissió per estudiar què podem fer amb Catalunya; comissió que ja s'havia aprovat fa setmanes al Congrés, en què no participaran en principi els independentistes d'Esquerra i a la qual el PP i Ciutadans arriben amb un entusiasme perfectament descriptible. Rajoy li ha deixat al PSOE que s'apunti aquest tant per tenir-del seu costat si cal aplicar fins al final el 155, l'activació o no també ens entreté aquests dies.

Tota una gran cerimònia de la confusió en què no hauríem de caure: és evident que no s'ha proclamat la independència de Catalunya però Puigdemont té tota la intenció de seguir saltant-se l'Estatut i la Constitució; és evident que s'ha activat el 155 amb suport del PSOE i de Ciutadans; un mecanisme que pot acabar en el millor dels casos amb la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions des de Madrid. I finalment, és evident també que només si la dreta espanyola es convenç que cal reformar la Constitució i presentar un nou projecte de país compartit a Catalunya serà possible sortir bé d'aquesta situació.

Mentrestant, Puigdemont i Rajoy semblen moure's com peixos a l'aigua enmig d'aquesta intensa boira plena de banderes que a més dissimula la corrupció, l'atur, la precarietat i la resta de problemes que seguim tenint. Com diria Borrell, de moment la comèdia contínua però no té cap gràcia. Encara sort que els mitjans internacionals poden acabar avorrint-se de nosaltres i buscar noves emocions.