¿I si d'això n'acabés sortint una aliança en la qual cabés tot el catalanisme que defensa el dret a decidir?.
La partida de cartes continua. Tot i que només un jugador manté les seves cartes tapades a la mà. El Govern del PP, acompanyat per les carrabines del PSOE i Ciutadans, ja ha posat damunt la taula les seves, i totes són del mateix pal: bastos. Un 155 que havia de ser, segons deien, mínimament invasiu i que a l’hora de la veritat suposa la plena amputació de l’autogovern i la conversió de les institucions catalanes en qualsevol cosa menys alguna cosa que s’assembli a la representació legítima dels ciutadans. Cessament del president, de la Generalitat, el Parlament per prendre-hi cafè i els mitjans de comunicació públics intervinguts. De l’as al rei. Tot el pal. Bastos.
El president de la Generalitat, per la seva banda, no va desvelar quina és la seva mà definitiva. Potser hi té alguna cosa a veure que Xavier Domènech no pogués contenir les llàgrimes a la manifestació, potser perquè Ada Colau va fer un discurs explícit sobre la necessitat de defensar les institucions catalanes, potser perquè Núria Parlon va dimitir de l’executiva federal del PSOE al vespre i tres rellevants alcaldes socialistes de Catalunya més van deixar clar que no recolzen l’estratègia de Rajoy a diferència del PSOE; potser per tot això o no, però Puigdemont es va moure en el seu discurs en el perímetre que aglutina el 80% de la població catalana. Això és, necessitat de defensar les institucions catalanes, la democràcia i una apel·lació al Parlament perquè reprengui la seva activitat per decidir en un ple com s’ha de portar a la pràctica aquest objectiu.
No hi va haver cap referència a la declaració d’independència. Això no vol dir que no acabi existint. Però en una compareixença mesurada en totes i cada una de les seves paraules, el missatge va bascular en un perímetre que manté al seu interior a Comuns, Podem i també socialistes allunyats de la línia oficial que ha fixat el seu partit. Va ser, malgrat la tensió del dia i de les emocions a flor de pell en tot el sobiranisme, un excel·lent discurs.
Passaran els dies i el president també haurà d’ensenyar les seves cartes. Però el que hi ha a la seva mà és, a aquesta hora, encara una incògnita. La independència unilateral fa més petit el perímetre; la defensa de les institucions, la democràcia i els drets i llibertats en el marc del dret a decidir l’amplia. És sobre aquesta base que Puigdemont, escoltant tothom com sol fer, haurà de decidir com es defensen millor les institucions catalanes, els drets ciutadans i la resistència a l’envestida de l’Executiu central. ¿I si de tot això n’acabés sortint una aliança democràtica en la qual cabés tot el catalanisme que defensa el dret a decidir? ¿Una espècie de pacte nacional pel referèndum en clau de llista electoral? ¿Impossible? Una hipòtesi. Ja ho veurem en els pròxims dies. No es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
La velocitat amb què se succeeixen els fets fa envellir de pressa totes les línies que s’escriuen. Però seria injust no dedicar l’últim paràgraf a recordar que ahir 450.000 persones es van manifestar per exigir la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Els volem lliures. Igual que volem dempeus les nostres institucions.
La partida continua (durant uns dies)
Josep Martí Blanch - elperiodico.cat.
De moment hi ha dos innocents a la presó, i la ocupació de moment no es violenta però violenta a tothom, i ara amb l,aplicació del 155 no aconseguiran res de bo, al contrari, tot això per poguer detindre a Puigdemont, cada cop és més evident que no tenen res per detindre,l no van a per ell, van a per els tres millions de catalanistes i ho pagaran tots. Estan desitjant que declari la dui però com l,ha de declarar si el posaran a la presó per declarar-la. I si no L,empresonen a ell empresonaran amb el 155 a tot català que se menee. Això demostra que no pots tenir un pensament diferent, no es un tema de legalitat, si fos per infringir la llei ja l,haguessin detingut, és per ideologia es per pensar diferent que ells, i ara venen a innocular allò que no volem que facin, que es dir-nos com i de quina manera em de viure i pensar. De veritat és pensen que passarem pel tubo? Això portarà conseqüències greus en el futur, ho haurien D,haver pensar millor tenint en compte com a anat la història per aquí. Puigdemont ho té clar, però és més digne que t,empresonin després que la realitat L,hagi pogut veure tothom. No és pot pensar diferent, no tens dret a votar, això ho diu tot. Però encara hi haurà que ho vegi bé. Qui és pot creure que Puigdemont volia un referèndum il-legal? S,ha de ser molt tonto però molt, per pensar que puigdemomt volia això. No ens han donat opcions, les intencions dels altres del tripartit de la mort catalanista, està patent, primer no et deixen votar i ara s,instalen a casa nostre per dir-nos que les lleis són les seves i que només les fan ells. Que els bombin. I si he de passar gana la passaré. A mi ningú em dirà mai com he de pensar, em poden dir que he de menjar, com he de parlar, a qui tinc que votar, però el pensament les idees, no me les poden innocular i als meus nebots menys, que cullons s han pensat aquets desgraciats. Només em queda un avi i no té perquè veure això després D,haver passat gana per pensar diferent i dues guerres. Però que s,han pensat aquets cretins? Em fet un país fent la puta i la ramoneta perquè no teníem altre opció no L,hem tingut mai, ja està bé, ja en tenim prou, si algú s,ha de retirar i retractar són ells, no aconseguiran el que volen, això sí no peta ara petarà en un futur, s,ha vist a tot arreu L,home pot ser governat però no dominat i enmanillat. Són uns cretins ineptes.
ResponEliminaNo sé que pasarà, cada. Detenir-lo no és tan fàcil, ans al contrari, pero apostaria per que Puigdemont proclamarà dijous o divendres la repúbliva, Detenir-lo no és tan fàcil com sembla, i en el fons aquí hi ha la clau dels desllorigador, en la resistencia no necessàriament pacífica.
Elimina