¿I si d'això n'acabés sortint una aliança en la qual cabés tot el catalanisme que defensa el dret a decidir?.
La partida de cartes continua. Tot i que només un jugador manté les seves cartes tapades a la mà. El Govern del PP, acompanyat per les carrabines del PSOE i Ciutadans, ja ha posat damunt la taula les seves, i totes són del mateix pal: bastos. Un 155 que havia de ser, segons deien, mínimament invasiu i que a l’hora de la veritat suposa la plena amputació de l’autogovern i la conversió de les institucions catalanes en qualsevol cosa menys alguna cosa que s’assembli a la representació legítima dels ciutadans. Cessament del president, de la Generalitat, el Parlament per prendre-hi cafè i els mitjans de comunicació públics intervinguts. De l’as al rei. Tot el pal. Bastos.

El president de la Generalitat, per la seva banda, no va desvelar quina és la seva mà definitiva. Potser hi té alguna cosa a veure que Xavier Domènech no pogués contenir les llàgrimes a la manifestació, potser perquè Ada Colau va fer un discurs explícit sobre la necessitat de defensar les institucions catalanes, potser perquè Núria Parlon va dimitir de l’executiva federal del PSOE al vespre i tres rellevants alcaldes socialistes de Catalunya més van deixar clar que no recolzen l’estratègia de Rajoy a diferència del PSOE; potser per tot això o no, però Puigdemont es va moure en el seu discurs en el perímetre que aglutina el 80% de la població catalana. Això és, necessitat de defensar les institucions catalanes, la democràcia i una apel·lació al Parlament perquè reprengui la seva activitat per decidir en un ple com s’ha de portar a la pràctica aquest objectiu.

No hi va haver cap referència a la declaració d’independència. Això no vol dir que no acabi existint. Però en una compareixença mesurada en totes i cada una de les seves paraules, el missatge va bascular en un perímetre que manté al seu interior a Comuns, Podem i també socialistes allunyats de la línia oficial que ha fixat el seu partit. Va ser, malgrat la tensió del dia i de les emocions a flor de pell en tot el sobiranisme, un excel·lent discurs.

Passaran els dies i el president també haurà d’ensenyar les seves cartes. Però el que hi ha a la seva mà és, a aquesta hora, encara una incògnita. La independència unilateral fa més petit el perímetre; la defensa de les institucions, la democràcia i els drets i llibertats en el marc del dret a decidir l’amplia. És sobre aquesta base que Puigdemont, escoltant tothom com sol fer, haurà de decidir com es defensen millor les institucions catalanes, els drets ciutadans i la resistència a l’envestida de l’Executiu central. ¿I si de tot això n’acabés sortint una aliança democràtica en la qual cabés tot el catalanisme que defensa el dret a decidir? ¿Una espècie de pacte nacional pel referèndum en clau de llista electoral? ¿Impossible? Una hipòtesi. Ja ho veurem en els pròxims dies. No es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

La velocitat amb què se succeeixen els fets fa envellir de pressa totes les línies que s’escriuen. Però seria injust no dedicar l’últim paràgraf a recordar que ahir 450.000 persones es van manifestar per exigir la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Els volem lliures. Igual que volem dempeus les nostres institucions.









La partida continua (durant uns dies)
Josep Martí Blanch - elperiodico.cat.