Un nou repte nascut a les xarxes socials està creant inquietud entre mares i pares i cossos i forces de seguretat. Es tracta del Repte 48 hores, una proposta que anima els menors a abandonar els seus domicilis i desaparèixer dos dies sense deixar rastre. Durant aquest període no poden contactar amb la família, coneguts ni amics. Prohibit donar senyals de vida. Així que l’angoixa a l’entorn d’aquests adolescents està assegurada. La veu d’alarma ha saltat a Irlanda, on les últimes setmanes s’han denunciat diversos casos de desaparicions de menors.
El diari The Independent publicava dies enrere l’anguniós relat d’una dona d'Irlanda del Nord que va perdre el rastre de la seva filla durant 55 hores. Va ser localitzada per la Policia a 50 quilòmetres de casa i en preguntar-li el motiu d’aquella absència la nena, de 14 anys, va dir que estava “jugant” al Repte 48 hores. La mare de la menor, que va arribar a pensar en la possibilitat d’un segrest, violació o assassinat, relata en aquella entrevista que la seva filla no va mostrar cap signe de penediment i que encara avui està convençuda que no ha fet res de dolent. Simplement es va deixar portar, com si això fos el més ­normal d’aquest món, per les tendències que corren per les xarxes socials.

El nou fenomen (anomenar-lo joc, com en el cas de La balena, seria un error) comença a atrapar molts nens i nenes i adolescents a tot el món. Què es guanya amb el repte? Hi ha premi? Sí. Cada vegada que es publica una ressenya a les xarxes socials sobre la desaparició del menor (avui és molt normal fer servir canals com Facebook o Twitter per demanar ajuda) el protagonista de la his­tòria suma punts en el seu compte personal. Quantes més ressenyes, més reputació al món virtual.

El nou repte que anima els menors a desaparèixer de casa recorda un altre fenomen molt semblant nascut també fa uns tres anys en aquestes mateixes xarxes socials. Va ser batejat com el Joc de les 72 i la proposta era absentar-se de l’entorn familiar sense deixar pistes ni rastre durant tres dies. En aquella ocasió l’alerta sobre aquell repte va saltar a França, on la Policia va acabar mobilitzada per la inesperada desaparició de diversos adolescents, que després tornaven a casa com si res no hagués passat. A Llatinoamèrica es va detectar un ­fenomen semblant el 2013 que va fer saltar totes les alarmes. En aquest cas els menors convidats a desaparèixer de les seves cases sense deixar pistes no podien tenir més de 14 anys.
El problema, en aquests casos, és que moltes mares i pares desco­neixen l’ús que els seus fills fan de les xarxes socials. I a edats pri­merenques, coincideixen experts en conducta infantil, és molt fàcil caure en aquesta mena de trampes. Va quedar demostrat amb el fe­nomen La balena blava, que animava els menors a superar mig centenar de proves (algunes in­cloïen autole­sions) fins arribar al suïcidi. I ara ha tornat a quedar ­patent amb aquest desafiament que planteja una desaparició com un joc per guanyar punts i augmentar el prestigi a l’aparador de les xarxes socials.
Però La balena blava i el Repte 48 hores no són els únics reptes patrocinats en aquest món virtual que posen en risc a menors. En aquesta llista destaquen altres mal anomenats jocs com el Shocking gam e, que consisteix a induir un desmai mitjançant una asfíxia intencionada o el Salt, que anima a provocar-se cremades a la pell amb la reacció química provocada per la combinació de gel i sal. Altres apostes entre adolescents que acumulen molts seguidors a les xarxes són el huffing aspirar vapors de substàncies químiques com goma d’enganxar o aerosols o el plaking, fotografiar-se de bocaterrosa en escenaris amb risc de caiguda. També triomfa a les xarxes l'alè, ingerir una cullerada de canyella en pols sense aigua per expulsar-la a través del nas o el train surfing, repte que pro­posa practicar surf al sostre de trens en marxa i saltar entre els ­vagons. La Molla, una pràctica ­sexual de risc realitzada en grup, o el Mumblety peg, clavar un ganivet el més ràpidament possible entre els dits, tanquen aquesta llista de reptes forassenyats.
Potser si que s'està adoctrinant malament als nens a l'escola, als nens i als pares, tots aquests reptes, del primer a l'ùltim són només els simptomes de la malaltia d'una societat sencera, la banalitat exhibicionista producte de l'avorriment i la manca total de valors. Aniran a més i és molt difícil evitar-ho, la malaltia està enquistada i cada cop més extesa, no només entre els menors i adolescents, si més no també en els seus progenitors. És el futur que ve, la societat banal e idiotitzada