Com es veia a venir, l'independentisme català s'ha embarcat en una aventura irresponsable. No es donen les condicions socials per a una declaració d'independència sense conflicte i tampoc es donen les condicions polítiques perquè hi hagi un referèndum acordat amb garanties legals. La responsabilitat d'aquesta DUI és seva. Però això no vol dir que Mariano Rajoy no sigui en part responsable del desastre. Ha pogut evitar el 155 i no ha volgut. Ha preferit l'aplaudiment a la solució. Perquè no es fia que sigui un parany o perquè li convé electoralment mantenir la mà dura i humiliar a l'independentisme. Per la raó que sigui, Rajoy ha preferit prémer l'accelerador, i ara no sabem a què ens enfrontem, pero a res de bo  segur.
El govern català, des que el Consell de Ministres va aprovar la seva destitució  divendres, sap que en les actuals condicions no es poden impulsar les estructures d'Estat promeses per a canalitzar la independència. 
L'independentisme fia ara a la resistència pacífica al carrer la defensa de les institucions. L'aprovació de la declaració d'independència al Parlament i l'aplicació de l'article 155 ha sumit Catalunya en un escenari polític i social desconegut. La República catalana a dia d'avui diumenge, és com el gat de Schrödinger, pot estar viva o pot estar morta, falta el penúltim acte de demà dilluns, encara que tot sembla apuntar que no hi ha un pla B, que aquests polítics han estat uns passerells irresponsables que han estat incapaços de preveure els riscos dels seus actes, i això crec que hauria de forçar la seva dimissió per incompetents. Tant menystenir al Govern de Madrid...., que si no s'assabentaven de res, que si no mourien un dit, bla, bla, bla, i els han embetumat. Com sempre, deia Junqueras, doncs si Oriol, els catalans hem tornat a perdre, com sempre, i hem perdut tots.