"La veu de la telepantalla encara estava vessant informació sobre el discurs de Marià a la nació després d'haver aplicat l'article 155 de la sacrosanta Constitució, un discurs sòlid, coherent, d'estadista.
La cridòria exterior s'havia reduït una mica. Els cambrers havien tornat a la feina. Un d'ells va acostar-se-li amb una ampolla de ratafia. #Krls, assegut enmig d'un somni de benaurança, ni s'hi va fixar que li estaven omplint de nou el got. Ja no és queixava i cridava entusiasmat. Havia tornat al Ministeri de l'Amor, l'hi ho havien arreglat tot, tenia la garjola assegurada i l'ànima blanca com la neu. 
Com no havia estat capaç d'adonar-se'n de tot el que havia fet Mariano, ah! que delicat i amorós aplicant el 155 redemptor, pel bé comú de tots el catalans. Era al banc dels acusats, ho confessava tot i implicaba tothom, rebutjava als secesionistes que l'havien enganyat amb les seves falsetats acusant a un pobre Ministre de l'interior innocent, víctima de les seves intrigues i manipulacions. Als arribistes de C's i al guaperes del que en quedaba dels sociates. Ah! si fins i tot el Comissari Marhuenda ja sabia que aplicarien el 155, no pregunteu com ho sabia..... ara, tot habia acabat, tot estava al seu lloc, tot estaba bé.
Més tard estava caminant per un corredor revestit de rajola blanca, tenia la sensació de caminar sota els raigs del sol, amb un policia nacional darrere seu. La fi de la crisi tant de temps esperada li entrava pel cervell, de sobte ho veia tot clar. Va aixecar la mirada cap a aquell rostre enorme. Li havia costat molts anys d'aprendre quina mena de somriure s'amagava darrera aquella cara amable de barba confosa, en qui no confiava. Quin malentés tan cruel i innecessari!. Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós!. Dues llàgrimes perfumades de ratafia van rajar-li a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victoria sobre ell mateix. Estimava el Gran Mariano".
-