... p'acabar a Brusel·les - N'havia parlat aqui i n'havia parlat amb altres companys, em refereixo al desencís que esdevindría a la gent que es va creure que aixó de la independencia anava de veres, o de bondeveres. Parlava més que de desencis de frustració, o pitjor, de rabia, de la rabia de qui se sent enganyat per uns suposats patriotes que han resultat ser un xitxarel·los, uns pocassoltes i uns covards, uns pocasoltes que han enganyat a la gent prometent-los una Itaca, un  Shangri-la que sabien i varen amagar que no es podia assolir ni de conya. Sense el control dels Mossos ni de la caixa, perquè es va proclamar la República de la 13, Rue del Percebe?. Veia divendres per la tele a la gent a la Plaça Sant Jaume, feliços, contents, celebrant-ho joiosos amb cava, i em varen venir ganes de plorar, de rabia, de fustració, perquè es veia a venir el que passaria. Li ho vaig dir a la Nuri, una República que només es celebra a la Plaça Sant Jaume i prou, mentre a la resta del país hi ha pura normalitat, no pot ni té raó de ser, neix despullada com el rei del conte d'Andersen. 
Crec que, Puigdemont, ha fugit a Brusel·les no per evitar la justicia espanyola, sinó per fugir dels seus, i és que el seus, si el veuen, com a minim li fan la vaca. Jo d'ell, no tornaria, que es quedi a Brusel·les a criar cols. Ja semblava que Companys era una eixelebrat i un xitxarel·lo, però Puigdemont l'ha fet gran i bo. Jugar barroerament amb els sentiments i les aspiracions de tanta gent de bona fe, que creia en aquesta independencia, gent a la que s'ha estat entabanant anys i panys. i ara va l'home i fuig. És més que una traició al país i als seus ciutadans, és una acte de covardia; i a més s'ha deixat a casa al nen Junqueras, el tapat que es presentarà a les eleccions del 21-D, sent com és el principal responsable del desastre. 
Marededéu!, el ridícul al que es referia Tarradellas ha quedant en no res, davant aquest esperpent, que fa que siguem la riota de mig món. Tot això ho dic, a no ser que Puigdemont canvií d'opinió i torni (no em passi ara com al Baños a Twitter) tot podria ser, però a hores d'ara així ho veig. 
Per anar-nos-hi acostumant ho escriuré en Catalús: 'tanto remar p'acabar en la orilla', o a Brussel·les.