Alea jacta est. La frase, com és sabut, la va pronunciar Juli Cèsar després de travessar el Rubicó. Ho explica Suetoni. Inclinat a favor de Pompeu, el Senat havia imposat a Juli Cèsar una exigència humiliant: deixar el comandament de les seves legions i entrar a Roma desarmat, com un simple ciutadà. Travessar el riu amb els soldats implicava declarar la guerra. Però renunciar a l’acció, significava la mort política. Mentre meditava el dilema, Cèsar va arribar a la vora del Rubicó, després d'uns moments de reflexió sobre el perill que comportava franquejar aquest riu, es va decidir a travessar-lo, pronunciant la coneguda frase: Alea jacta est (La sort està tirada). Sabia que aquest fet provocaria la Guerra Civil contra Pompeu. Però no perquè aquest riu marqués el límit d'Itàlia amb la resta de províncies, sinó perquè cap governador podia sortir amb el seu exèrcit del territori assignat sense consentiment.
Pompeu, consternat davant el ràpid moviment del seu enemic, va fugir de Roma, amb nombrós seguici de senadors i aristòcrates, i César va entrar a la capital sense vessar una gota de sang, va perseguir els fugitius fins al mar, i va marxar a Espanya a combatre l'exèrcit de Pompeu. 
Un Pompeu que no era el Fabra i el Rubicó podria ser l'Ebre. Alea jacta est, que en català vol dir, aplicació del 155 per part de Cesar Rajoy. I mentrestant, els sediciosos a Brusel·les; són rebels amb causa, pero em temo que ens han abandonat a tots nosaltres i a la causa.