S'atribueix a l'escriptor Elias Canetti que "la frase més monstruosa de totes és dir que algú ha mort en el moment just". Però la defunció sobtada del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, a Buenos Aires, s'ha convertit en un moviment de peces en l'escaquer que ningú podia preveure i pot alhora modificar substancialment l'escenari.
La mort de José Manuel Maza ha impactat profundament la política espanyola. La ironia del destí ha volgut que la defunció -per infecció renal- es produís precisament a l'Argentina, on batega encara la polèmica sobre la fi violenta (suïcidi?, assassinat?) del fiscal Alberto Nisman, que investigava el govern de l'expresidenta Cristina Kirchner. Però més enllà d'aquestes casualitats, la mort natural de Maza planteja ara la delicada tasca de trobar-li un substitut que no doni maldecaps a l'executiu en el moment més decisiu del procés contra l'independentisme.
No han faltat tuits desagradables i de mal gust sobre aquesta mort, que el Ministre Zoido s'ha apressat a condemnar, cosa que no va fer per cert quan va morir Muriel Casals, entre altres i varen sovintejar tuits del mateixs mal gust. Anem a pams, confesso que en un primer moment, em vaig alegrar d'aquesta mort; ho sento, però els humans som així, justicia poètica em vaig dir, després hom raona, i és diu, no és aixó company, no pots alegrar-te de la mort de ningú, ni que sigui la del teu pitjor enemic, però la reacció inicial és la que és, de la mateixa manera que no podem evitar riure quan algú cau aparatosament a terra al carrer.
El problema és que una cosa són les reflexions interiors que hom pot fer, i l'altra plasmar-les en un tuit, més o menys enginyós o ofensiu que és el que s'hauria d'evitar. Potser la gent en general hauria de comptar fins a cent abans de piular, ens estalviariem molts d'aquests casos desagradables a una banda i l'altra. I compte tambè que comencen a aparèixer teories conspiranoiques sobre aquesta mort sobtada, que per què no es fa l'autopsia...., etc etc. José Manuel Maza ha mort, descansi en pau.
.png "English"){kind=small}
3 Comentaris
Te quiero un huevo....Pero dejaría de hacerlo, si se admitiese un minúsculo resquicio de dar entrada a quien hace un mínimo de admiración por un fallecido, sea este, de la postura que sea, y me joda lo que quiera. Hablo por mi.
ResponEliminaMaza no comulgaba con mis ideas, pero era un ser, De brindar con no se que por lo se que cuantos, NO.
Una abraçada. Crec que ens coneixem molt. Molt, Hi han coses que a la nostre edat no poden admetre.
Petons
No, la mort d´algù no po ser motiu de celebració. La virtut de las xarxas socials es que ens permeten mantindre un cens d´idiotas actualitzat al dia.
ResponEliminaLa penúltima del llistat, la senyora Núria de Gispert, que ens costa una mica mes de trenta mil euros anuals, y es permet el luxe de ficar la pota afegim mes bencina al foc.
Ara la feina es trovar a un altre fiscal que no mossegui al govern per las evas corruptelas millionarias, i si als seus adversaris.
No mancaran voluntaris
La fada de Gispert és lleugerament inconsistent e idiota.
ResponElimina