L'altre dia em vaig trobar pel carrer a un paio que em va dir que era déu. Jo no li vaig fer gaire cas, perquè no portava barba blanca, ni mantell gris, ni àuria. Excepte la seva paraula, res m'indicava que aquell paio fora déu. Però no estic acostumat a prejutjar a la gent. Així que m'el vaig ficar a la butxaca i li vaig fer una mica de cas.
Com tot historiador sap, fer-li una mica cas a algú que es creu déu sol ser fatal per a la humanitat. I per Galileu, vell amic. El Vaticà va donar suport a Hitler. Com tothom sap, hi ha una sola manera de fer-li cas als déus. Com són imaginaris, no és complicat fer-li cas als déus si imagines que els déus et fan cas a tu. Entre el teu déu i el teu jo no hi ha tantes diferències. Potser l'espessor de la barba. O un halo de núvols que és més iconogràfic que real. I per això és tan real. Déu només ens fa cas quan ens ho acabem d'inventar. I nosaltres només fem cas als déus que ens acabem d'inventar. Es diu maniqueisme. És la història del món. I per això ens donem pena. Alguns. I vam inventar purgatoris. Inventeu.
Em va fer enorme gràcia la reacció popular a la proposta de Puigdemont per sortir de la Unió Europea. Tothom va riure moltíssim. Com si l'Europa que hem creat no fos detestable. Algun de vosaltres teniu collons o ovaris per dir-me que aquesta Europa que reclou als refugiats en els camps inhòspits de Grècia i Turquia és la vostra Europa? Ara que ve l'hivern molts nens moriran allà. Jo m'en vull sortir. Jo en vull baixar. Jo vull Puigdemontejar. Vull ser una altra cosa. No sé quina cosa. Però una altra. M'encantaria viure en una Europa filibustera que no dediqués tants esforços a repescar cadàvers mediterranis. Estic segur que és més barat pescar-los vius. I em provoquen molt fàstic les meves paraules, però en aquests temps les paraules que no et donin fàstic no mereixen ser sinceres.
Ens creiem que Europa és déu. No obstant això, quan cal envair il·legal, assassina e irracionalment Iraq ens varem saltar Europa. Invoquem Europa com el mantra del sexe tàntric de la convivència. Jo estic preparat, com a periodista europeu, a explicar com moriran nens refugiats a Turquia i Grècia aquest hivern. Esteu vosaltres preparats per llegir-ho? Ah, la vella i bella Europa. I, per descomptat, el tema català. O sigui.

ANÍBAL MALVAR
ROSA Y ESPINAS
DIOS - publico.es