Que ridicul i estrany resulta
qualsevol que es sorprengui
de tot el que passa a la vida.

Marc Aureli - meditacions

Porto una munió d’anys esperant Godot malgrat saber amb certesa que mai no vindrà.
Que hi faig aquí? – us preguntareu –
Doncs mireu, deixar passar la... vida mentre contemplo el paisatge.
*
El patiment físic es cura amb Nolotil, però l’intel·lectual no te cura.
*
Si abans de néixer, als nadons els hi fessin un tràiler del que seria la seva vida, dubto molt que algun volgués sortir de l’úter matern de manera voluntària
*
El problema de la mort, no és on un va, sinó l’enrenou que deixa rere seu. Si almenys avisés, sempre podríem organitzar un comiat escaient.
*
Som tan insignificants, que ni tan sols en som conscients d'aquest fet.
*
Un ésser humà, pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies.
*
He vist passar la vida a través de dues pantalles, la de l’ordinador i la del parabrises del cotxe. Aixó si, sempre amb el rerefons de la radio.
*
Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap tipus; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.
*
Fins i tot en aquest món imaginari, virtual, s’ha de ser honest.
*
Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.
*
Ningú que tingués dos dits de cervell, deixaria que algú llegís aquests pensaments, però jo no soc ningú, car ningú es l’altre.
*
Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però aixó sempre ho poden fer els altres.
*
En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.
*
M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.
*
Una de les coses que més em molesta a la vida, és veure els meus propis defectes reflectits en les persones que més estimo.
*
Malgrat tot quan pugui dir, crec que qualsevol temps passat fou pitjor.
*
M’agraden aquelles converses quotidianes i intranscendents, en les que pots divagar tranquil·lament, sense comprometre’t en res i acabar-les quan ho consideres oportú o decideixi fer-ho l’altre.
*
No hi ha rés més agradable que el riure d’un nen petit, segurament ens recorda a nosaltres mateixos quan encara érem feliços.
*
Portar un fill al món, és una tasca per a la qual no estem mai preparats, malgrat saber-ho, ho fem des d’una irresponsabilitat absoluta.
*
Si les persones fóssim veritablement honestes, reconeixeríem sense embuts que a qui més estimem, és a nosaltres mateixos.
*
No és cert que la prostitució sigui l'ofici més antic de la humanitat, abans ja hi havia el difícil ofici de viure.
*
Quan era jove,jo, no hi era. Quan sigui vell, jo, tampoc hi seré.


COSES DE LA VIDA - EL MARMESSOR DE LA IGNORÀNCIA