Els filòsofs, en fer-se grans, no tots, però en general són donats a desbarrar, si és que no és aquest en el fons el seu ofici de sempre sigui quina sigui la seva edat. Jean Paul Sartre en podria ser un exemple, i més d’un altre en podria citar, però no cal tampoc criminalitzar-los ara a tots, però si vull afegir-hi a la llista de filòsofs desbarradors, a un que fa ja temps que ho practica i amb nota, em refereixo al Senyor Fernando Savater que te una especial fòbia contra els nacionalismes, llevat de l'espanyol, aspecte cada vegada més freqüent i preocupant entre una sèrie de “intel·lectuals”. Bé, de fet la fòbia la té contra el separatisme català, i és malaltissa que fa fins i tot dubtar de la salut mental del pressumpte filòsof.
Acaba de presentar a Brussel·les el seu últim panflet - ell mateix el titlla de panflet - Contra el separatismo. On es despatxa a gust des del primer moment amb perles com aquestes:

"Cuando algo goza de una fama conseguida por medios inmundos, es lícito difamarlo un poco aunque no se juegue demasiado limpio"

Sobre los separatistas, afirma: "No hay más arreglo posible que obligarlos a renunciar a sus propósitos". A Marta Rovira, candidata de ERC, le recomienda ir al psiquiatra y tomar pastillas.

El nacionalismo, como otras estupideces de la vida humana, nos influye un poco a todos. 

No tienen nada que ver con un golfo que ha decidido levantarse contra la democracia y luego cuando le iban a pedir cuentas se ha escapado. Es un poco humillante tener que explicarlo.

Más bien es un efecto póstumo de la dictadura. Heredamos unos recelos ante la bandera, el tricornio de la Guardia Civil... Reconozco que los he tenido también. A algunos se nos quitó con la experiencia en el País Vasco. De pronto nos dimos cuenta que estábamos deseando ver Guardias Civiles.

No obstante, esta malversación del uso de las instituciones es la peor de todas. Bárcenas, por ejemplo, probablemente es un sinvergüenza que se ha llevado dinero que no era suyo.... Y que no ha contribuido precisamente a la estabilidad de las instituciones, pero al lado del Sr Puigdemont, es un aprendiz de nada porque lo que hace éste es una cosa mucho más peligrosa y mucho más dañina para el país en general."

El seu discurs de l'odi vers Catalunya o els independistes catalans ve de lluny, abans fins i tot que n'hi haguessin tants com ara, no és nou, abans el compartía amb Rosa Diez o Mugica, és un odi ancestral, rescumit, ressentit que no entenc, pensaba que era purament intel·lectual, però no pot ser, més aviat ha de ser el resultat de la seva afició als espirituosos, o a escoltar-se massa a ell mateix quan parla qual Narcis lletraferit. Em deia una vegada un Filósof referint-se a Punset: 'La inteligencia a veces puede ser cursi', i hom diria de Sabater: 'La intel·ligencia a vegades pot ser estúltica', Fernando Savater, el filòsof ha mort, nomès que el ressentit homenet que ha quedat, no ho sap. ¡Que vostè ho regorgiti bé!