La ignorància ha tingut una connotació tradicionalment negativa, usant-se comunament per referir-se de forma pejorativa a uns altres, passant per alt el fet que la ignorància és l'estat natural de la ment i que en la mesura en què s'adquireix cultura o coneixements només s'aconsegueix dimensionar la ignorància pròpia com deia Sòcrates. A 'El marmessor de la ignorància' deixava uns quants aforismes sobre aquesta....

 Nomès des de la ignorància, es pot opinar de tot i de tots, per tant jo soc un ignorant; em salva el fet de ser-ne mitjanament conscient.
*
Si penséssim les paraules i les seves conseqüències abans de pronunciar-les, gairebé mai diríem res, però no per aquest fet, deixaríem se ser ignorants. Simplement seríem uns ignorants coneixedors del seu defecte.
*
Una de les coses que més em penedeixo a la vida, és no haver estudiat filosofia, puix, encara que seguiria sense saber res, sabria perquè no ho sé.
*
Hi ha persones que pels seus coneixements, estat de consciència i prudència, son illes de llum dins d’un oceà de foscor.
*
Ignorància i malfiança són cosines germanes.
*
És impossible ser feliç si un és mitjanament conscient del que l’envolta. L’antídot és la negació de l’evidència.
.*
Ignorar que s’és ignorant,és el súmmum de la ignorància, però no eximeix del fet de ser-ho ni de les seves conseqüències..
*
Tot el que ens és desconegut, produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por; per aixó tots som racistes, es tracte tan sols de procurar no exercir i tractar de comprendre l’altre.
*
L’altre, som nosaltres pel desconegut.

 ¿Com és possible que hi hagi tanta gent que no ha estat mai capaç de percebre el plaer d’agafar un llibre entre les seves mans, i de tafanejar-lo?