Recordo el pròleg de "Los intereses creados" de Don Jacinto Benavente, que he citat en més d'una ocasió:

“He aquí el tinglado de la antigua farsa que alivió en posadas aldeanas el cansancio de los trajinantes, la que embobó en las plazas de humildes lugares a los simples villanos”, gentes de variopinta condición y donde los “pobretes” se divierten al ver sonreír a los poderosos “tranquilizada su  conciencia con pensar: ¡también los pobres ríen!”…

 ... Però em costa recordar els detalls de "La Ciudad Alegre y Confiada", que només recordo en el principal que ens afecta als ciutadans del nostre país i que té un clar paral·lelisme amb la situació que estem vivint producte dels fets que últimament s'han esdevingut. Crec que només llegint l'argument ens entendrem:

 "Els governants d'una ciutat s'enfronten a una greu decisió davant els problemes que s'acosten: Pactar amb la República de Venècia o declarar la guerra. Finalment prenen la decisió equivocada, mentre els habitants, confiats, continuen amb la seva vida habitual a la certesa de la saviesa d'aquells que els governen."

Ens hem entès,  oi?