Si Ciutadans té una festa patronal, aquesta és el 6 de desembre, Dia de la Constitució. I per celebrar-lo, què millor que portar qui es pot considerar el fundador filosòfic de Ciutadans? El catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Francesc de Carreras ha intervingut en l'acte que el partit taronja ha fet aquest matí a la plaça d'Universitat, abans que ho fes la candidata Inés Arrimadas.

La presència de Francesc de Carreras ha tingut molt de simbòlica. El jurista tanca la llista del partit per Barcelona (el lloc 85) i ha avalat una Arrimadas que en algun moment havia generat incomoditat en alguns dels suports inicials de Ciutadans, radicalment situats en contra de la immersió lingüística i amb un discurs molt bel·ligerant envers el catalanisme. Avui, De Carreras ha fet de "notari" de l'esperit fundacional de Ciutadans i s'ha mostrat confiat del triomf de la jove candidata.           

En el seu discurs, De Carreras ha dit que el 21-D comença l'hivern,  però que aquest any "serà l'inici d'una nova primavera per a Catalunya". Fins i tot s'ha permès dir en un moment, adreçant-se a la presidenciable: "No ho facis tan bé, Inés, que jo estic al lloc 85 i encara sortiré!". El jurista ha donat per feta la victòria unionista el 21-D i ha assegurat que Arrimadas serà la propera presidenta de la Generalitat.

De Carreras s'ha queixat molt dels atacs que Ciutadans ha rebut des que va aparèixer, sobretot dels qui els acusen de ser fronteres amb l'extrema dreta o falangistes. Aquests atacs li couen a una persona que va començar la seva activitat política en els rengles del PSUC. Fill de Narcís de Carreras, exponent de la burgesia catalanista que va presidir el Barça els anys seixanta (d'ell és la frase "el Barça és més que un club"), va anar evolucionant cap a posicions més conservadores.
El 1996, va ser el principal impulsor del Foro Babel, que va reunir un seguit d'intel·lectuals i activistes contraris a l'hegemonia nacionalista i a la immersió lingüística. De Carreras, com tots els altres membres del Foro (Albert Boadella, Arcadi Espada, Félix de Azúa), van patir una decepció. La fi del pujolisme no va suposar la davallada del nacionalisme sinó una nova etapa en què Catalunya va reclamar més sobirania política a través d'un nou Estatut.

La ruptura entre la gent com De Carreras i el PSC va ser total. El juny del 2005, Francesc de Carreras va ser un dels signants del Manifest per un nou partit polític, una crida a fundar el que l'any següent seria Ciutadans. Des d'aquell moment, el professor de Dret Constitucional sempre ha estat allí i l'ha vist créixer. Avui, escoltava Arrimadas amb la satisfacció de qui ha creat escola. I el que ha creat és un monstre. Ha estat la visita del rancor, de qui víctima de la sindrome de Xenius, odia Catalunya i tot el que és català, el vegeu ara el seu odi?, un odi que s'escampa entre els seus seguidors, dits Ciutadans, o Ciudadanos.