Per Procés el que té el PP penjant,que diria aquell. Els populars parlen de les causes contra l'independentisme perquè així no parlem de les seves. Fins i tot M.Rajoy ha anat a fer coses a Catalunya per distreure l'atenció de la que li està caient a Gènova. I va per aquí onejant la bandera de la legalitat mentre una jutge processa al seu partit per la presumpta destrucció dels discos durs de Bárcenas i dos dels seus membres pel delicte d'encobriment. El típic de les democràcies avançades. El partit del govern assegut al banc dels acusats per picar proves clau que l'incriminen en una trama de finançament il·legal. I ningú dimiteix, ni passa res. Mai. Que caigui el pes de la llei ... sobre els catalans.

 El que presumeix de fer complir la legalitat, acusat de violar i obstruir a la Justícia. Rajoy presumeix del 155 per tapar els 35 cops de martell que li van donar als discos. També es prea de col·laborar amb la judicatura, però la veritat és que el seu partit no només ha fet desaparèixer evidències, a més va desatendre durant setmanes el seu requeriment i ha intentat per tots els mitjans que es tanqués el judici, sembla que pactant amb Bárcenas perquè retirés l'acusació a canvi del tracte de favor a la seva senyora. Però aquesta vegada no han pogut col·locar a un magistrat que els afini el cas.

 Sí que ho han fet en el judici per la caixa B -una altra de les peces de l'interminable trencaclosques de la corrupció del PP- en què la seva "estimada Concha" Espejel, com li deia Cospedal, ha apartat al magistrat que va citar a declarar Rajoy. Quan no poden eliminar les proves ni el judici, fulminen als jutges. Aplaudeixen la independència judicial quan persegueix a l'independentisme, mentre la destrossen a cops de mall quan la magistratura els aixeca les catifes. És el mateix govern que utilitza la policia i els mitjans per extorsionar els rivals, els decrets i els tribunals per perseguir dissidents, les porres i les pilotes de goma per atacar els manifestants, les fortunes i els bancs per dictar les lleis i finançar-se il·legalment.

 I després en diuen democràcia i separació de poders i es diuen garants de la legalitat i defensors de l'Estat de dret, però no ho són. Tenim els mecanismes democràtics, però estan tan pervertits, segrestats i manipulats, tan amenaçades la igualtat i les llibertats, que la sobirania popular és una entelèquia. Un simulacre. Els controls només funcionen per a la massa, mai per al poder. L'oposició legitima un executiu corrupte i junts serveixen a les elits en contra de l'interès general. De la monarquia a la banca, l'ordre establert és intocable i impositiu. Tenim a més un govern autoritari i antidemòcrata que es nega a jutjar els feixistes i enyora tenir els franquistes als carrers, com acaba de fer el president del Govern.

 Anomenar-ho dictadura és una exageració que trivialitza el feixisme i oculta el veritable problema: que vivim en un règim fallit davant del qual la majoria no es rebel·la perquè la simulació de democràcia és un èxit. Però com en el famós quadre de la pipa Magritte, el que veiem no és la realitat, és només la seva representació. Açò no és una democràcia. En tot cas, és una democràcia de merda. Javier Gallego - eldiario.es