Ciclogènesi explosiva és de moment la darrera altisonant expressió encunyada pels homes i dones del temps per definir el que abans senzillament es definia com 'la Gota freda', terme que fins i tot va tenir la seva cançó que no és que hi tinguès molt a veure, però es que no sóc capaç d'imaginar una cançó amb el títol de 'ciclogènesi explosiva'. Abans de gota freda, es deia una forta borrasca amb maregassa, o es deia fortes tempestes i mala mar, i abans de fortes tempestes i mala mar es debia dir Mal temps, encara que a vegades el mal temps és bo si plou, sobretot en époques de sequera, o sia que mal temps és un concepte relativament erroni, i suposo que abans de mal temps, no es debia dir res, en no estar el personal preocupat pel temps sinó per problemes seriosos i concrets dels antics, dels d'antes, quan no hi havia no ja homes i dones del temps, sinó ni tan sols homes del temps, i la gent ja coneixia el temps que faria en el seu territori en estar en contacte permanent amb la naturalesa. Una feina la de metereòleg tan inùtil i poc fiable com la d'un arbitre assistent de futbol. És més, pels hotelers de Girona en general és una feina lesiva pels seus interessos economics, car sovint - inutilment - els hi espanten el personal de cap de setmana. I aqui tenim - perdó, tenen - una obssessió amb el temps, que francament no acabo d'entendre. Als homes i dones del temps els hi haurien de posar un VAR.

Aquesta reflexió d'un avorrit matí de diumenge m'ha recordat un deliciós conte curt de Monterroso.

"HISTÒRIA FANTÀSTICA - Explicar la història del dia en què la fi del món es va suspendre per mal temps."