• El PP ultima una estratègia nacional contra les notícies falses després encoratjar conspiracions a Gürtel i l'11-M. El partit que va fabricar campanyes contra els seus enemics polítics demana combatre la desinformació a propòsit de suposades ingerències russes a Catalunya.
  • Cospedal, la dirigent que va atribuir el cas Gürtel a un invent de "la policia de Rubalcaba", convocarà editors de premsa per garantir "informació veraç".
  • El Consell de Ministres aprova una estratègia contra les 'fake news' el dia en què el PP és processat per destrucció de proves en els ordinadors de Bárcenas.
L'estratègia de seguretat nacional inclourà a partir d'ara un apartat per fer front a les fake news i el Govern pretén citar editors de premsa a la comissió de Defensa del Congrés perquè la desinformació no contamini processos electorals, especialment a Catalunya. Tot, a propòsit d'unes suposades ingerències russes en forma de tuits o notícies sense contrastar que segons alguns diaris hi haurien darrere al Kremlin. Ningú del Govern ha explicat encara en què van consistir exactament aquests presumptes atacs ni la seva influència real sobre el suport a l'independentisme a Catalunya però l'assumpte ha arribat ja al Consell de Ministres.
El portaveu Íñigo Méndez de Vigo va assegurar aquest divendres després de la reunió del gabinet que el Govern ha posat "èmfasi en l'espai de la ciberseguretat" i l'esforç a fer "perquè aquestes eleccions es facin d'acord amb la legislació i no com aquella farsa l'1 d'octubre [barrut que és l'home...] i que en elles no hi hagi interferències del tipus informàtic. Unes eleccions en què el poble català s'expressi amb llibertat".(recordar que ells varen provocar interferencies al sistema informàtic l'1-O)
La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va ser més explícita la nit de dijous durant un acte al diari La Razón en què va al·ludir a la preocupació del Govern per que "la guerra de la informació" pugui repetir-se a Catalunya durant les properes setmanes. I es va explicar: "Ens trobem amb una estratègia que afecta de ple als nostres interessos nacionals, i sobre la qual hem d'estar molt vigilants perquè no es repeteixi durant la campanya electoral que comença la setmana que ve. O almenys, perquè no ens agafi desprevinguts ".

 El pla de Cospedal passa per seure a editors de premsa a la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats per intentar prevenir sobre la propaganda independentista i que el Govern i els mitjans "estudiïn a fons l'amenaça de la desinformació contra la democràcia i buscar solucions a l'altura d'aquest gran desafiament". Els mateixos dirigents que van airejar teories conspiranoiques en l'11-M i van finançar als mitjans que les van amplificar, els quadres que van culpar a policies, jutges i fiscals d'orquestrar campanyes contra el PP en el cas Gürtel, el Govern que va fabricar informes des de les clavegueres de l'Estat contra els seus rivals polítics, col·loquen ara l'assumpte de la postverdad com una de les seves prioritats.
I la iniciativa la duu des de Defensa María Dolores de Cospedal, la secretària general que quan van començar a succeir-se les primeres detencions vinculades amb la trama de Francisco Correa en 2009, va acusar acusat el llavors ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, de "voler crear un estat policial "i al·ludia constantment a "la policia de Rubalcaba".

 La llavors número dos del PP va dir alguna cosa més: va acusar el Govern de Zapatero d'espiar a dirigents del PP. Ho va fer amb aquestes paraules: "s'estan comportant de vegades de manera il·legal. I ho fan de manera il·legal, ens consta". Ni Cospedal ni el Partit Popular van poder provar mai aquestes afirmacions i vuit anys després, el cas Gürtel s'ha ramificat en una infinitat de sumaris i en la fase d'instrucció tant jutges com fiscals han donat per provada "indiciàriament el finançament il·legal del PP".
La llista de campanyes cimentades sobre informacions dubtoses a què s'ha apuntat el PP amb els seus principals dirigents al capdavant és interminable. Algunes s'han encoratjat des dels baixos fons de l'Estat.
El mètode ho va revelar -sense saber que aquesta xerrada anava a trascendir- l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, una persona molt pròxima al president del Govern M.Rajoy, durant una conversa amb el responsable de l'agència Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que va revelar el diari Público. Fernández Díaz i De Alfonso no només planejaven junts la fabricació d'informes sobre adversaris polítics de l'entorn independentista utilitzant a la Fiscalia, sinó que van arribar a repassen noms de periodistes als quals filtrar aquesta mercaderia.

 L'escàndol es va solucionar sense que ni el Partit Popular ni el Govern, del qual va formar part Fernández Díaz fins a l'últim dia de la passada legislatura, es retractassin sobre aquella persecució a dirigents d'Esquerra i Convergència Democràtica de Catalunya. Lluny de considerar-los fake news, el PP ha actuat tots aquests anys d'amplificador d'aquests atestats apòcrifs. Fa només unes setmanes, va citar al Senat en una comissió que ha impulsat en solitari per investigar el finançament de la resta dels partits al director d'Ok Diari, Eduardo Inda, perquè s'esplaiés sobre l'informe PISA, una altra investigació sense signatura sobre Podem que ha estat rebutjada en tots els tribunals on es va presentar.
Com el calendari judicial és capritxós, l'anunci d'aquest paquet de mesures contra les notícies falses ha coincidit amb l'acte d'una jutge que processa el PP per "danys informàtics" en el cas dels ordinadors de Bárcenas, i acusa la seva tresorera, Carmen Navarro, d'encobriment en el cas de la caixa B que es jutjarà a l'Audiència Nacional. I només uns dies després que el Consell d'Informatius de Televisió Espanyola denunciés altres 55 casos de manipulació, molts d'ells vinculats precisament a l'assumpte català.

 Cap conspiració, però, com la que va emparar el Partit Popular durant anys i ja amb Mariano Rajoy com a president per desacreditar la investigació judicial sobre els atemptats de l'11-M i posar en dubte l'autoria del gihadisme islàmic. El PP no només es va alinear amb els mitjans que van defensar la tesi d'ETA i van donar suport a la versió de delinqüents condemnats a milers d'anys de presó, sinó que va contribuir a finançar algun d'ells, Llibertat Digital, amb diners de la caixa del seu partit, tal com va quedar apuntat en Els Papers de Bárcenas.
Tot i que els populars han abandonat aquest discurs, ningú en nom del partit ha rectificat sobre els policies, fiscals i jutges que van resoldre el major atemptat de la història recent d'Europa ni tampoc hi va haver gestos de penediment davant les víctimes.

 El vídeo de Casado que no era de Veneçuela

 Les noves cares del PP també s'han apuntat a diferents rumors en les seves declaracions públiques o mitjançant els seus comptes en xarxes socials, com els que el Govern es planteja combatre a Catalunya. El viceportaveu de Comunicació del partit, Pablo Casado, va tuitejar fa uns mesos un vídeo que li havia "enviat un amic" per denunciar la brutalitat policial veneçolana. L'enregistrament no era de Veneçuela ni de 2016, sinó de disturbis al Congo al gener de 2015.
Després de quedar demostrat per diversos tuiters que el vídeo no tenia res a veure amb Veneçuela, Casado va reaccionar publicant un altre que sí mostrava enfrontaments allà. També va esborrar el tuit inicial "per evitar més confusió" després de les crítiques contra ell. Però no es va disculpar. Només va dir que ell i el periodista que havia difós aquest vídeo ja havien rectificat.

✔
@pablocasado_
El vídeo anterior, desde @DLasAmericas, es incorrecto. Pero estos de EFE/AFP, no: http://elcomercio.pe/movil/mundo/latinoamerica/protestas-comida-se-trasladan-barrios-caracas-noticia-1907826 … #RevocatorioYA
12:37 - 11 jun. 2016

Casado, igual que Cospedal i la plana major del seu partit, també ha sortit a denunciar en les últimes setmanes les suposades ingerències externes a Catalunya i els perjudicis de les fake news. El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha anat més lluny i ha demanat fins i tot una comissió d'investigació. eldiario.es