En aquesta crítica a la utilització del terme "presos polítics" per definir als Jordis, així com als membres del govern català, es confonen, però, diversos fets que han de diferenciar-se. Que els ingressats a la presó puguin definir-se com presoners polítics no depèn de la similitud del règim actual amb l'anterior. Que pugui utilitzar-se aquest terme o no depèn únicament i exclusivament si l'empresonament respon a causes polítiques o no i, en aquest cas, és difícil de sostenir que tant la motivació de l'empresonament com la manera com es va realitzar no fossin polítiques. La rapidesa de l'enjudiciament, la clara manca de proporcionalitat en aplicar una sanció de presó preventiva, així com el propi comportament dels jutges i fiscals que van emetre les ordres d'empresonament són clarament polítics, realitzats per aparells de l'Estat profundament conservadors, hostils a la causa política dels empresonats.

Els aparells de l'Estat, el policial i el judicial, que han portat a terme tal empresonament són instàncies polititzades en extrem a Espanya, aparells que a més són part d'un Estat que no es va construir sobre la ruptura amb l'anterior, sinó sobre la continuïtat de molts dels seus aparells, els quals van continuar reproduint una cultura heretada del règim anterior. Dir això no vol dir que tal cultura sigui una mera reproducció de l'existent durant la dictadura. Només cal que l'actual tingui molts elements semblants amb l'anterior (com la seva visió uninacional i autoritària de l'Estat) per justificar la seva definició com a hereva de la cultura franquista. En realitat, aquesta cultura franquista és el que també explica la utilització de la policia política per destruir els adversaris dels partits sobiranistes. Només cal comparar l'enorme tolerància cap a aquestes clares intervencions polítiques del sistema judicial, amb l'estranya rapidesa i contundència cap als dirigents independentistes. Negar que aquestes últimes accions responen a causes polítiques és absurd. Que els Jordis i els consellers empresonats són presos polítics és una obvietat, reconeguda fora d'Espanya però negada en aquest país per una mena de "patriotisme" espanyolista mal entès que considera patriòtic cobrir les vergonyes del país.

LA DESMEMORIA HISTÒRICA DELS NACIONALISTES ESPANYOLS I TAMBÈ DELS INDEPENDENTISTES - VicençNavarro