No estic gens d'acord amb la paraula tolerar, em rebenta cada vegada que l'escolto, sobretot per la conseqüencia de la seva aplicació, hom tolera només per educació alló que detesta o no entén, que vindria a ser com una caritat mal entesa i pitjor aplicada, molt en la línia populista i falsament piatosa de molts cristians vells. Per tant aparco en un racó de la memòria la paraula tolerància i trec a passejar, coneixement mutu, comprensió, solidaritat, mestissatge i complicitat. I és que, aquesta societat instal·lada en un cofoïsme hedonista palès, obsessionada només em consumir i malbaratar i ignorar tot alló que pugui alterar la seva suposada estabilitat, no està per aquesta labor de convivència ni de solidaritat, i veu passar la vida a través del televisor o la tarja de credit, inmune a tot, interessada per no res, i són aquests els símptomes els que marquen la decadència real d'una societat, quan instal·lada entre aquest cofoïsme, tant se m'enfotisme i l'avorriment, s'entesta a molestar-se per les petites absurditats quotidianes, perdre's en mil i una bajanades, i fer veure que no veu els problemes reals del seu entorn; o dit d'una altra manera, els ignora i menysté, siguin els migrants que se'ns ofeguen dia si dia tambè a la mediterrània, o els morts de cada dia a Siria, l'Iràn o allí on sigui del tercer món, que sempre se li fa molt llunyà. És una societat desconcertada,sense referències, on els valors han perdut el seu sentit, una societat que ha fracassat, no per pròpia culpa, potser, però que hi ha ajudat molt a arribar fins on hem arribat, a que els jovent visqui pitjor que els seus antecessors, que no tingui futur, o el tingui molt magre, però no fem res per arreglar-ho o millorar la seva situació, perquè som nosaltres - la societat - qui ho ha d'arreglar, o lluitar per arreglar-ho, els altres no mouran un dit, la situació de semi-esclavatge en que estem ja els hi va bé. Per això, voldria reafirmar-me en el sentit que la nostra societat, fa ja una temporada que ha començat a habitar permanentment en aquest estat previ a la decadència moral i ética total, però hi ha l'esperança que els ciutadans comuns despertin del somni encantat en que moren, cap a una revolució del seu estat de consciència i es converteixin, finalment i redentorament, en els bàrbars de la seva pròpia llibertat, sobre el seu propi sòl, els bàrbars que reclamaba fa ja temps Joan Fuster, la seva llibertat, i la nostra.
Tampoco a mi me gusta la palabra tolerar. Perece como si unos tuvieran potestad sobre los otros de ser capaces de aguantar su forma de ser o sus peculiaridades. La palabra ha de ser respetar.
Ni a mi, el concepto "tolerancia" desprende para mi un cierto tufillo a falsa superioridad del que tolera.
Pues nuestra sociedad necesita un buen "trompetazo" para despertar de su sueño. Tengo la impresión de que somos como un conductor que da cabezadas al volante de su vehículo, y está a punto de empotrarse contra la trasera de un camión pesado.
Hemos dilapidado en poco tiempo la sociedad del bienestar que heredamos del fin del la ultima guerra europea, y que precisamente se diseñó para evitar mas desastres como aquél. Y estamos condenados a repetir aquella historia si nadie lo remedia antes.
Pero no se me ocurre nada que pueda combatir este embotamiento de los sentidos colectivos que sufrimos ahora. El individualismo egoísta, la falta de empatia con los que sufren, la abolición de la religión sin substituirla por una moral laica que nos marque los límites, el consumismo material desaforado para combatir el insoportable vacío espiritual....
Tenemos por delante una labor de titanes para despertar a los durmientes. Ni siquiera los desastres contemporáneos en otros lugares nos hacen despertar.
deia no recordo qui. que quan l'home deixa de creure en Déu, és capaç de creure en qualsevol cosa, el problema és que hem acabat per no creure en res i ens hem quedat sense cap referencia ética o moral.
España suma 21 millones de trabajadores registrados
-
El Gobierno de España anunció que las cifras de trabajadores en activo
superaron los 21 millones de personas en una cifra récord tomada durante el
último...
Obre a Sabadell un parc de trampolins
-
Sabadell comptarà a partir d’aquest dimecres amb un nou espai d’oci a la
Rambla Ibèria. Hi Jump Trampoline Park té més de 20 activitats diferents,
repart...
Y el "otro" reloj de Sol de la catedral de Girona
-
En realidad se podría decir que es un "semi-reloj", y evidentemente la
mejor información es la que da la Societat Catalana de Gnomónica.
Se encuentra en...
El Ayuntamiento de Madrid expone viñetas plagiadas
-
A la izquierda el plagio de Sánchez, a la derecha la original de Molina
(enviada por su autor). El Ayuntamiento de Madrid anunció la exposición
temporal de...
Pinhole
-
Fotografía amb dispositiu estenopeic (pinhol).
Consisteix a fer servir una càmera desproveïda d'objectiu (lent). Al seu
lloc només hi ha una placa amb u...
«Pan de cada día», de Hind Shoufani
-
Versión de Juan Carlos Villavicenciopensé en escribir un poema obscenouno
sobre culear y chupary de labios haciendo pucheroslamiendocolillas de
cigarrillos...
Libres e independientes
-
Les dejo un discurso que me gusta mucho, porque es reflexivo, hace
preguntas y ayuda a pensar. Quizas ustedes habran leido extractos o quizas
lo hayan l...
Del banquete en casa de Lárico de Siracusa
-
Cuando vierte Atis, la sierva de mi amigo Lárico, el vino en mi vaso me
estremezco. Plena confusión. El porte inquietante de la muchacha, su
natural f...
El Mininaufraguito
-
En diversas ocasiones, en este blog, he hablado de El Naufraguito. Es una
delicia.
Se trata de un fanzine escrito, diseñado, editado, encuadernado y
...
Gatos
-
Nos echamos la siesta y leo *Filosofía felina* de John Gray. Los gatos son
solitarios y no se pasan la vida pensando en sí mismos y en que han de
morir. ...
Paul Auster (1947-2024)
-
Ha mort* Pau Auster* i tothom reivindica l'impacte que li han causat els
seus llibres. Era un autor molt llegit a casa nostra. Curiosament, com
Woody All...
HUMANISME FINÈS I AMORS POSSIBLES
-
*Fallen Leaves (Kuolleet lehdet/Fulles mortes)* és una pel·lícula de
coproducció finesa i alemanya, de l’any 2023, escrita i dirigida per Ari
Kauris...
Evoluciones
-
Creo que los primeros síntomas fueron evidenciándose paulatinamente. El
primero de ellos, posiblemente, era aquella actitud dudosa en el momento de
salir d...
Any nou - Año nuevo - New Year
-
Video; imatges i musica; Gentlitesa de l'autor: * Guillem Albertson* des
d'Islandia
Video: imágenes y música: Gentileza del autor *Guillem Albertson* ...
Any Joan Fuster 2022
-
En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan
Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.La
Generalitat ...
5 Comentaris
Tampoco a mi me gusta la palabra tolerar.
ResponEliminaPerece como si unos tuvieran potestad sobre los otros de ser capaces de aguantar su forma de ser o sus peculiaridades.
La palabra ha de ser respetar.
respectar l'altre, i a la inversa, és la clau de la convivencia.
EliminaNi a mi, el concepto "tolerancia" desprende para mi un cierto tufillo a falsa superioridad del que tolera.
ResponEliminaPues nuestra sociedad necesita un buen "trompetazo" para despertar de su sueño. Tengo la impresión de que somos como un conductor que da cabezadas al volante de su vehículo, y está a punto de empotrarse contra la trasera de un camión pesado.
Hemos dilapidado en poco tiempo la sociedad del bienestar que heredamos del fin del la ultima guerra europea, y que precisamente se diseñó para evitar mas desastres como aquél. Y estamos condenados a repetir aquella historia si nadie lo remedia antes.
Pero no se me ocurre nada que pueda combatir este embotamiento de los sentidos colectivos que sufrimos ahora. El individualismo egoísta, la falta de empatia con los que sufren, la abolición de la religión sin substituirla por una moral laica que nos marque los límites, el consumismo material desaforado para combatir el insoportable vacío espiritual....
Tenemos por delante una labor de titanes para despertar a los durmientes. Ni siquiera los desastres contemporáneos en otros lugares nos hacen despertar.
Un abrazo.
deia no recordo qui. que quan l'home deixa de creure en Déu, és capaç de creure en qualsevol cosa, el problema és que hem acabat per no creure en res i ens hem quedat sense cap referencia ética o moral.
EliminaEl término 'tolerancia' está en el extremo menos agresivo de la 'intolerancia', pero forma parte de ella.
ResponElimina