L'ESPANYOL DE CORNELLÀ

No hi ha hagut partit tranquil per a Gerard Piqué a Cornellà. I té la pinta que no en tindrà mai cap. Cada visita del central blaugrana al temple blanc-i-blau s’ha convertit en un focus d’inacabable polèmica. No cal anar-se’n gaire lluny per trobar restes d’aquesta profunda enemistat, larvada des de fa tant de temps que es fa difícil fins i tot trobar-ne l’origen. És terra hostil Cornellà. Ja es va viure la setmana passada amb motiu del partit d’anada de la Copa en què la Lliga de Futbol Professional (LFP), en el seu tradicional informe postpartit, va recollir els càntics ofensius d’un sector de la grada cap al jugador blaugrana.

Va ser llavors, encara que va passar més desapercebut que ara, quan Piqué va encunyar el terme d’«Espanyol de Cornellà», denunciant el públic pels seus insults i exigint a l’afició del Barça que es comportés amb senyoriu en la tornada. La LFP va denunciar davant el Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la Comissió Antiviolència aquells càntics, recollits en un parell d’ocasions: concretament en els minuts 24 i 76 del xoc de l’anada.

Piqué va tornar a agitar la polèmica després de la classificació del Barcelona davant l'Espanyol. Als blaugranes els va fer mal la derrota a l'anada, la celebració dels jugadors blanc i blaus i els insults, especialment a Piqué. El central va parlar en zona mixta i va tornar a referir-se al rival de quarts dues vegades com "l'Espanyol de Cornellà", una manera de referir subtilment a la marxa de l'equip blanc i blau de la ciutat després dels seus passos per Sarrià i Montjuïc. "Ens hem classificat, que era important. L'Espanyol de Cornellà sempre planteja partits en què es tanca i és difícil. Hem patit i hem tingut alguna ocasió per sentenciar. Hem estat en la línia de tota la temporada que ens ajuda no només a passar ronda sinó a millorar la moral. Jugar contra l'Espanyol de Cornellà sempre és especial. Ens van guanyar 1-0, van tenir la seva setmana de glòria i han plantejat el seu partit i hem pogut classificar-nos". Sobre els insults de la grada i les baralles, va dir: "estic en contra de tot insult. En el camp del Barça i en el de l'Espanyol".

No entenc la rebequeria dels periquitos ni les queixes de l'Ajuntament de Cornellà. Si l'Espanyol juga a futbol (bé, això és un dir, deixem-ho en que surt al camp a correr) a Cornellà i el Club té la seva seu a Cornella, és més que lògic dir l'Espanyol de Cornellà, al Barça sel's deia abans l'equip de les Corts, car tenien el camp en aquest barri, o als de l'Atletic, els del Manzanares  etc. Blanco y en botella:  Cacaolat. O a lo millor és que els de l'Espanyol consideren poc digne Cornella com per ubicar-los.

El problema de l'Espanyol és que estan acomplexats de vell amb el Barça i no els poden veure ni en pintura ni són capaços de païr la seva inferioritat en tots els aspectes, desde els futbolístics, als esportius en general o als personals com a Entitat, i recordar-els-hi nomès, que quan ambdues entitats vàren començar a funcionar fa més de cent anys, les oportunitats eren iguals per a uns i altres, nomès que els altres han estat incapaços de superar a uns en cap aspecte. D'ací la rebequeria, el ressentiment i fins i tot la rabia dels espanyolistes vers els culés, als qui Piquè s'ha limitat després de rebre tota mena d'insults sobre ell i la seva familia, a fotre-se'n amb sornegueria, o retranca gallega, el que quan no erem tan primmirats i llepafils com ara, s'en solia dir sentit de l'humor o conya marinera, ben mirat prou elegant davant els greus insults rebuts pel central Barcelonista, que de fet en dir Espanyol de Cornellà s'ha limitat a constatar una constatació constatada.