I sens dubte, el nostre temps, prefereix la imatge a la cosa, la còpia a l'original, la representació a la realitat, l'aparença en ser el que és 'sagrat' per a ell no és sinó la il·lusió, però el que és profà és la veritat. Millor encara: el sagrat augmenta als seus ulls a mesura que disminueix la veritat i creix la il·lusió, fins al punt que el súmmum de la il·lusió és també per a ell el súmmum del sagrat. - FEUERBACH, prefaci a la segona edició de L'essència del Cristianisme.
Si parlem de societat de l'espectacle el nostre inconscient ens trasllada a les imatges del paper cuixé. Ens porta als programes d'entreteniment en què explicar la intimitat de cada un és el que li dóna sentit al mateix format, sense cap tipus de finalitat i ambició afegides.
Podríem pensar en això, però ens situaríem tremendament lluny del significat d'aquest concepte. Parlem de la definició de societat de l'espectacle que el filòsof Guy Debord va voler transmetre amb la publicació de la seva obra, allà pels anys 70 del segle passat.
D'haver viscut en l'època actual, probablement no l'hagués escrit o no hagués tingut repercussió, ja que les obres dels filòsofs es revelen com genuïnes per la seva capacitat de predir i d'advertir els fenòmens socials que vindran. La societat de l'espectacle no és una cosa que s'infereixi, que s'adverteixi, que només es visualitzi a la televisió.
La societat de l'espectacle és el mal del nostre temps, pervertint l'espontaneïtat de les nostres relacions humanes i adulterant tot el coneixement del món, l'estudi de les ciències i l'expressió de les arts. Guy Debord aplica el concepte fetitxe de la mercaderia de Marx a l'estudi de les relacions en la societat moderna i la influència que hi tenen els mitjans de comunicació. Les imatges que es creen de la societat semblen una construcció pròpia i aliena als seus protagonistes.
Bàsicament, Debord tracta d'explicar que les persones hem deixat de relacionar-nos com a realitats, per passar a fer-ho com a representació de les mateixes. L'ésser pel parer que en l'actualitat i cada vegada de forma més extensa, impera en la nostra forma de comunicar-nos.
"Tota la vida a les societats on regeixen les condicions modernes de producció es manifesta com una immensa acumulació d'espectacles. Tot el que abans es vivia directament, s'allunya ara en una representació"
Una relació social mediada per les imatges que es deriven. Les relacions humanes no serien més que interaccions que desitgen ser representades en la seva forma, però que no troben el més mínim sentit si es viuen com una experiència directa i no demorada. El poder abstracte de l'espectacle ens allunya de la nostra llibertat i existència concrets. En la mesura en què convertim la nostra vida en un producte, més separats estem d'ella, ja sigui a nivell laboral o altres nivells. Les multituds produeixen mercaderies i les imatges contínues que tenim d'elles ens allunyen dels altres.
La societat ha creat una imatge en la qual veiem el que produïm com una realitat paral·lela. Al seu torn, nosaltres també vam passar a formar part de la mercaderia, a través de la publicitat se'ns transmet la nostra essència com un producte. També a través de les religions i l'economia nostre sentit crític i ètica passen a ser una realitat col·lectiva manipulable.
A través de l'exposició de la nostra vida privada, passem a ser representacions que resulten més o menys atractives per als altres, sense que això impliqui que les nostres veritables realitats s'uneixin. La forma actual de definir les relacions d'amistat o romàntiques estan condicionades per la rendibilitat de la imatge amb la qual em vaig a relacionar. Les relacions passen a ser mercaderies exposades a la societat.
La major part dels treballadors estan alienats pels mitjans de producció que les grans elits els han brindat i sense possibilitat d'escapar. Això sí, sense incloure la seva realitat de classe sinó la intervinguda per imatges que el poder proporciona. Ens hem convertit en esclaus de la nostra imatge a l'estar les nostres realitats tan deteriorades. La nostra pròpia incapacitat per buscar una realitat amb sentit ens condueix a la necessitat de construir una imatge de la nostra realitat adulterada i estàtica.
El contrari a viure és fer veure que es viu millor que els altres. Mostra la intimitat no es percep com perillós. Això és així perquè en no tenir profunditat en ella, la oferim com una simple imatge en oferta que qualsevol pot consumir de manera ràpida i senzilla. L'important és que l'espectacle continuï i amb això la producció de mercaderies al mateix nivell que els sentiments.
D'haver viscut en l'època actual, probablement no l'hagués escrit o no hagués tingut repercussió, ja que les obres dels filòsofs es revelen com genuïnes per la seva capacitat de predir i d'advertir els fenòmens socials que vindran. La societat de l'espectacle no és una cosa que s'infereixi, que s'adverteixi, que només es visualitzi a la televisió.
La societat de l'espectacle és el mal del nostre temps, pervertint l'espontaneïtat de les nostres relacions humanes i adulterant tot el coneixement del món, l'estudi de les ciències i l'expressió de les arts. Guy Debord aplica el concepte fetitxe de la mercaderia de Marx a l'estudi de les relacions en la societat moderna i la influència que hi tenen els mitjans de comunicació. Les imatges que es creen de la societat semblen una construcció pròpia i aliena als seus protagonistes.
Bàsicament, Debord tracta d'explicar que les persones hem deixat de relacionar-nos com a realitats, per passar a fer-ho com a representació de les mateixes. L'ésser pel parer que en l'actualitat i cada vegada de forma més extensa, impera en la nostra forma de comunicar-nos.
"Tota la vida a les societats on regeixen les condicions modernes de producció es manifesta com una immensa acumulació d'espectacles. Tot el que abans es vivia directament, s'allunya ara en una representació"
Una relació social mediada per les imatges que es deriven. Les relacions humanes no serien més que interaccions que desitgen ser representades en la seva forma, però que no troben el més mínim sentit si es viuen com una experiència directa i no demorada. El poder abstracte de l'espectacle ens allunya de la nostra llibertat i existència concrets. En la mesura en què convertim la nostra vida en un producte, més separats estem d'ella, ja sigui a nivell laboral o altres nivells. Les multituds produeixen mercaderies i les imatges contínues que tenim d'elles ens allunyen dels altres.
La societat ha creat una imatge en la qual veiem el que produïm com una realitat paral·lela. Al seu torn, nosaltres també vam passar a formar part de la mercaderia, a través de la publicitat se'ns transmet la nostra essència com un producte. També a través de les religions i l'economia nostre sentit crític i ètica passen a ser una realitat col·lectiva manipulable.
A través de l'exposició de la nostra vida privada, passem a ser representacions que resulten més o menys atractives per als altres, sense que això impliqui que les nostres veritables realitats s'uneixin. La forma actual de definir les relacions d'amistat o romàntiques estan condicionades per la rendibilitat de la imatge amb la qual em vaig a relacionar. Les relacions passen a ser mercaderies exposades a la societat.
La major part dels treballadors estan alienats pels mitjans de producció que les grans elits els han brindat i sense possibilitat d'escapar. Això sí, sense incloure la seva realitat de classe sinó la intervinguda per imatges que el poder proporciona. Ens hem convertit en esclaus de la nostra imatge a l'estar les nostres realitats tan deteriorades. La nostra pròpia incapacitat per buscar una realitat amb sentit ens condueix a la necessitat de construir una imatge de la nostra realitat adulterada i estàtica.
El contrari a viure és fer veure que es viu millor que els altres. Mostra la intimitat no es percep com perillós. Això és així perquè en no tenir profunditat en ella, la oferim com una simple imatge en oferta que qualsevol pot consumir de manera ràpida i senzilla. L'important és que l'espectacle continuï i amb això la producció de mercaderies al mateix nivell que els sentiments.
.png "English"){kind=small}
1 Comentaris
Tota la vida a les societats on regeixen les condicions modernes de producció es manifesta com una immensa acumulació d'espectacles."
ResponEliminaLo que está claro es que a la sociedad la han homogeneizado. Tan siquiera está alienada.
Hoy resulta exraño quien no hable de NEFLIX (o como se llame el canal de televisió); y lo es más quien no está conectado a FACEEBOOK. Tildan de idiota quien no tiene interés por pasarse horas jugando a la PLAY, y no digamos lo que se deirá de ti sino estás conectado las REDES.
Tenemos el mismo tiempo siempre, 24 horas. Pero dedicamos un mínimo de 4 a atender la tele, el ordenador y el móvil.
Por eso, y no por otra cosa, triunfa la comida rápida (no hay chp chup de un par de horas a fuego lento); la colcha sin sábana (no hay que hacer la cama); y el roomba (no hay que perder el tiempo barriendo); la Molinex donde todo se calienta en tres minutos ( no hay que esperar a que hierva el agua, ni suba el café), y por eso tenemos tiempo, más tiempo para lo lúdico, o sea para fantasear y agipolillarnos mentalmente y atontarnos virtualmente.
Me pones el ejemplo de un filósofo marxista. También fue bien ciertas ideas suyas para la masa de los planes quinquenales.
Así les fue y así nos irá a nosotros. Por cierto, me gustaría saber lo que un operario en la OPEL, le costaba en tiempo comprarse un coche fabricado en la factoría donde trabaja (Teoría de la Plusvalía); y lo que le costará en tiempo, el mismo coche y en tiempo, después del convenio colectivo que les presentan. Seguro, y no me engaño, que unos 6 meses más de trabajo. Llevan 6 años sin subida de sueldo y han de firmar por otros 4 años más...
Mientras....seguimos jugando a la CandY CRACH...