• Ha tardat en adonar-se'n el marianòleg Antón Losada, si! Antón, va de democràcia, fa temps que per aquí s'està dient sense que se'ns faci massa cas. Va de democràcia, Antón.

Per si quedava algun dubte del que abusiu del recurs preventiu contra el ple d'investidura de Carles Puigdemont, aquí s'aporten com a prova irrefutable les interminables hores de debat de dissabte al Tribunal Constitucional discutint una admissió a tràmit que la llei ha dissenyat com gairebé automàtica.
Per preservar la unanimitat, l'únic actiu de legitimitat que els queda, els magistrats del TC han construït un acte que anticipa els efectes més que previsibles d'un recurs posterior a l'elecció del Puigdemont. Soraya Sáenz de Santamaría acabava d'inventar el recurs preventiu i el TC acaba d'inventar l'anul·lació preventiva. La innovació jurídica a Espanya és com la innovació política, no té límit i la guia el mateix principi: regeix l'imperi de la llei mentre em dóna la raó i quan me la treu, es reinterpreta la llei perquè me la torni a donar.
En una sessió que sota cap concepte havia d'entrar en el fons de l'assumpte, ja que només cabia discutir l'admissió o no a tràmit en base a uns requisits estrictament taxats per llei, el TC ha resolt preventivament sobre el fons de l'assumpte per evitar fer allò que qualsevol jurista mitjanament decent sap que no queda més remei que fer: denegar l'admissió d'un recurs governamental que constitueix un abús de dret flagrant; només es poden recórrer actes, no intencions.
L'acte del TC fixa de manera preventiva les condicions en què ha de celebrar-se el ple del Parlament per a la hipotètica investidura del candidat Puigdemont i deixa per a més endavant la decisió sobre admetre o no el recurs del govern, que era precisament l'única cosa que podia i havia de decidir. Les condicions són les ja sabudes i fixades amb meridiana claredat per la llei i detallades pels lletrats del mateix Parlament: cal acudir presencialment i no es pot delegar ni la defensa, ni el vot. Si el ple se celebrés en altres condicions, seria nul i nul·les serien les seves decisions. El TC s'ha avançat en el temps i en el moment processal, just allò que se li retreu al recurs del govern.

Sense voler la interlocutòria del TC reforça l'independentisme en una altra cosa. Ara sí que es pot sostenir lícitament que això ja no va només d'independència o no independència. Ara això va també de democràcia. Ja no es tracta només de Catalunya o Puigdemont. Es tracta de comprovar si, a Espanya, un Govern pot usar de manera abusiva els instruments de la llei i la Justícia per impedir els resultats polítics que no li agraden i sortir impune. Es tracta de comprovar si, a Espanya, un ciutadà conserva efectivament els seus drets polítics mentre una sentència ferma no els limitin o si regeix en exclusiva la presumpció de culpabilitat quan es tracta d'adversaris polítics.
L'acte del TC salva una compromesa situació política i passa la bola al jutge Pablo Llarena i al Tribunal Suprem, però obre la porta a un malson jurídic per a qualsevol Estat de dret. Al Parlament en tindria prou amb suspendre la sessió fins que el TC resolgui la qüestió de l'admissió per tornar a aturar el rellotge i deixar les coses com estaven o pitjor, atès que en aquesta resolució el TC no podria fixar les suposades mesures cautelars que ara sí ha dictat: o admet i suspèn el ple o no admet i permet el ple.

L'entorn de Puigdemont ja ha afirmat que van a demanar l'autorització judicial per a acudir al ple i farà bé. Li assisteixen poderosos arguments jurídics a favor de l'autorització que no es poden tombar sense caure en actuacions tan estrambòtiques com el dictat pel propi jutge Llarena per no activar l'euro ordre a Dinamarca. Tan rellevant com la decisió final de Puigdemont era l'opció que poguessin preferir els altres diputats que tampoc podien delegar el vot. De la seva decisió depenia que hi hagi o no una majoria nacionalista efectiva al Parlament i han hagut de renunciar. Això sí que no té res a veure amb el dret penal; és la democràcia, amic. - Antón Losada - eldiario.es