Acerca de lo leve y lo líquido.
La interrupción, la incoherencia, la sorpresa
son las condiciones habituales de nuestra vida.
Se han convertido incluso en necesidades
reales para muchas personas, cuyas mentes
sólo se alimentan […] de cambios súbitos y de
estímulos permanentemente renovados […] Ya
no toleramos nada que dure. Ya no sabemos
cómo hacer para lograr que el aburrimiento dé
fruto.
Entonces, todo el tema se reduce a esta
pregunta: ¿la mente humana puede dominar lo
que la mente humana ha creado?

Paul Valéry

La "fluïdesa" és la qualitat dels líquids i dels gasos. segons ens informa l'autoritat de l'Encyclopædia Britannica, el que els distingeix dels sòlids és que "en descans, no poden sostenir una força tangencial o tallant "i, per tant," pateixen un continu canvi de forma quan se'ls sotmet a aquesta tensió". Aquest continu i irrecuperable canvi de posició d'una part del material respecte a una altra banda quan és sotmesa a una tensió tallant constitueix un flux, una propietat característica dels fluids. Oposadament, les forces tallants exercides sobre un sòlid per doblegar-o flexionar se sostenen, i el sòlid no flueix i pot tornar a seva forma original.
Els líquids, una varietat de fluids, posseeixen aquestes notables qualitats, fins al punt que "les seves molècules són preservades en una disposició ordenada només en uns pocs diàmetres moleculars"; en tant, "l'àmplia varietat de conductes manifestades pels sòlids és resultat directe del tipus d'enllaç que reuneix els àtoms dels sòlids i de la disposició dels àtoms ". "Enllaç", al seu torn, és el terme que expressa l'estabilitat dels sòlids -la resistència que ofereixen "a la separació dels àtoms"-.
Fins aquí el que diu l'Encyclopædia Britannica, en una entrada que aposta a explicar la "fluïdesa" com una metàfora regent de l'etapa actual de l'era moderna. En llenguatge simple, totes aquestes característiques dels fluids impliquen que els líquids, a diferència dels sòlids, no conserven fàcilment la seva forma. Els fluids, per així dir-ho, no es fixen a l'espai ni es lliguen al temps. En tant els sòlids tenen una clara dimensió espacial però neutralitzen l'impacte -i disminueixen la significació- del temps (resisteixen efectivament el seu flux o el tornen irrellevant), els fluids no conserven una forma durant molt temps i estan constantment disposats (i proclius) a canviar-la; per tant, per a ells el que compta és el flux del temps més que l'espai que puguin ocupar: aquest espai que, després de tot, només omplen "per un moment". D'alguna manera, els sòlids cancel·len el temps; per als líquids, per contra, el que importa és el temps. En la descripció dels sòlids, és possible ignorar completament el temps; en la descripció dels fluids, es cometria un error greu si el temps es deixés de costat. les descripcions d'un fluid són com instantànies, que necessiten ser datades al dors.
Els fluids es desplacen amb facilitat. "Flueixen", "es vessen", "Es desborden", "esquitxen",s'aboquen","es filtren", "gotegen", "inunden", "ruixen", "regalimen", "brollen", "traspuen"; a diferència de els sòlids, no és possible detenir-los fàcilment -sortejant alguns obstacles, dissolen altres o es filtren a través d'ells, empapánt-los-. Emergeixen incòlumes de les seves trobades amb els sòlids, en tant que aquests últims -si és que segueixen sent sòlids després del trobada- pateixen un canvi: s'humitegen o xopen. la extraordinària mobilitat dels fluids és el que els associa amb la idea de "lleugeresa". Hi ha líquids que en polzades cúbiques són més pesats que molts sòlids, però de totes maneres tendim a visualitzar com més lleugers, menys "pesats" que qualsevol sòlid. Associem "lleugeresa" o "lleugeresa" amb mobilitat i inconstància: la pràctica ens demostra que com menys carregats ens desplacem, més ràpid serà el nostre avanç.
Aquestes raons justifiquen que considerem que la "fluïdesa" o la "Liquiditat" són metàfores adequades per aprehendre la naturalesa de la fase actual -en molts sentits nova- de la història de la modernitat... la modernitat líquida - Zygmund Bauman