Sembla ser que va ser Marc Prensky qui es va inventar el terme nadius digitals, en contraposició al "d'immigrants digitals", i que ho va fer en un article publicat l'any 2001: "Digital natives, digital immigrants." Marc Prensky va escriure més sobre el tema, aportant detalls sobre els atributs que defineixen els dos grups. Per exemple, en els nadius digitals l’ortografia es converteix en un codi impenetrable; són capaços de teclejar Whatsapp amb una sola ma i a una velocitat més que raonable; poden arribar a mantenir 10 converses diferents de manera simultània amb missatgeria instantània (whats-ap o el que sigui), mentre que els immigrants necessiten acabar una conversa abans de començar-ne una altra. Fins i tot utilitzen diferent els blogs: mentre els immigrants els utilitzen per a compartir coneixements, els nadius els utilitzen per a compartir emocions. I és que la relació amb la informació és diferent: els immigrants encara volen guardar en secret la informació (el coneixement és poder) mentre que als nadius els encanta compartir i distribuïr el màxim possible de la informació que reben i ho fan el més ràpidament possible .
Els nadius digitals no solen llegir llibres, però tampoc miren la tele, el seu món és dins el Pc, la tablet o el mòbil. Alló que deia Carl Sagan que hi ha altres móns però són dins d'aquest, és ben cert, avui li he fet una pregunta al meu net de 9 anys, que qualsevol adult de més de 25 anys no em sabria contestar:
- Saps qui és Paula Gonu?
- Clar, una influencer, en sóc seguidor, té més d'un milió de seguidors a youtube. I així és 1.099.683 en el moment en que escric aquest text. Que fa aquesta noia? doncs una espècie de Show de Truman, explicar el seu dia a dia i el del seu company, les seves experiències i activitats.
Jo, en sé de Paula Gonu, que té 24 anys, perquè avui l'han entrevistat a can Basté, que si no, ni flowers que deiem abans, perquè Paula Gonu com el seu més d'un milió de seguidors, pertany a un altre món completament alié al meu, com si fossin d'una altra galaxia, nomès que estàn dins del meu món, però en una altra dimensió, per això jo no sóc un nadiu digital, sinó un immigrant digital, i encara gracies.
Ni flowers...ni me influencia...jooo que triste es la vida de los fisgoneadores, porque no deja de ser eso, fisgonear a ver que hace esta moza para imitarla.
ResponEliminaSalut ¡¡
M'he vist emmirallat en el teu escrit, Francesc. Sí, jo també soc un absolut immigrant digital - de fet, suposo que com tothom de més de... quants? 40 anys, més o menys? Em fascina veure els joves (i alguns no tan joves) al metro o al bus, a Berlin o a Barcelona, escrivint missatges a velocitat impossible. I certament, d'"influencers" i companyia jo tampoc ni papa.
ResponEliminaDoncs apa, ja tenim una altra etiqueta!
cada cosa al seu temps, Ferran, el nostre anava d'una altra manera, i el d'ells, en un futur tambè.
Eliminatrist no, Miquel, diferent, és una manera diferente de viure i veure la vida.
ResponElimina