Mentre el director general, previsorament, passava el dia de Reis amb un ull al tortell i un altre a Twitter i Facebook, disposat a netejar les autopistes a palades amb el seu propi Smartphone si cal, milers de ciutadans irresponsables es llançaven a col·lapsar carreteres i autopistes - Antón Losada - eldiario.es

Si el director general de Trànsit pot treballar des de casa el dia de Reis, en plena operació tornada de Nadal, enmig d'un temporal de neu que el mateix govern ha qualificat com a excepcional i a més posar-se xulo, llavors, amics, el cel és el límit.
Des d'avui mateix ni un sol funcionari espanyol hauria sentir-se obligat a acudir presencialment al seu lloc de treball, llevat que ho faci voluntàriament. Diuen el director general i la versió doblada de My Fair Lady que internet i la pluja a Sevilla són pura meravella, però segur que tots els nostres funcionaris viuen en ciutats igual de meravelloses, on també funcionen internet i el telèfon i en qualsevol moment poden trucar al exèrcit perquè s'ocupi de fer tot allò que no es pugui fer per telèfon o per internet.
El salt de gegant que acaba de donar a la funció pública espanyola el dret a conciliar la vida laboral i familiar, gràcies a la gràcia i la desimboltura sense igual de Gonzalo Serrano, serà ensenyat i celebrat a les classes d'història com una fita històrica per el progrés dels drets socials; un d'aquells moments que marquen un abans i un després, com el final de l'esclavitud a Espanya o la invenció del pa de motlle en llesques.
Mentre el director general, previsorament, passava el dia de Reis amb un ull al tortell i un altre a Twitter i Facebook, disposat a netejar les autopistes a palades amb el seu propi Smartphone si cal, milers de ciutadans irresponsables es llançaven a col·lapsar carreteres i autopistes sense la mínima previsió de portar cadenes o fer-se followers de l'infatigable Serrano, l'home que ens ha ensenyat com conjugar a la perfecció el lideratge familiar amb el lideratge polític i governatiu.
Tampoc el mercat laboral o el teletreball tornaran a ser el mateix després d'aquesta decisiva contribució del cap de la DGT. Una altra fita trencadora en una cursa des de sempre marcada per la innovació més audaç, però també per la injustícia i la incomprensió.

 Queda ja per a la Història el seu malaguanyat avanç per l'interiorisme en la funció pública quan, amb l'únic objectiu de dignificar el dret a l'habitatge en l'administració, es disposava a ocupar un pis en una caserna de la Guàrdia Civil, acabat de reformar per la mòdica xifra de 50.000 euros, i va haver de desistir perquè en aquest país hi ha molta enveja i molta ignorància davant de tot el nou.
No hi ha justícia a Espanya per als pioners com Gonzalo Serrano. Sembla mentida que encara hi hagi dubtes sobre qui té més culpa i qui hauria d'assumir les veritables responsabilitats pel caos del trànsit. No sé a què esperen els ciutadans per dimitir i els conductors atrapats a demanar-li disculpes al director general per fotre-li així el dia de Reis. I encara es sorprenen alguns que fos a casa, a Sevilla; com si li haguéssim deixat una altra opció després de fotre-li el piset a Madrid.