Tant és que facin fora els millors i premiïn als pitjors, que abandonin els més febles i defensin els més forts, que ens robin a tots per quedar-s'ho ells. Tant és que trenquin Espanya o els espanyols, ja no els plantem cara. Ens hem rendit. Captiu i desarmat el poble espanyol, la guerra ha acabat. - Javier Gallego - eldiario.es

 Algun dia farem recompte de les vides que s'ha portat per davant aquest govern. 'El Valle de los caidos' sota el PP. Allà estarà, entre molts, el científic José Manuel Fernández. Es va doctorar a Espanya i se'n va anar als Estats Units. Va tornar perquè volia investigar al seu país, ajudar a que la ciència espanyola avancés, tornar el que se li havia donat. Va ser portaveu dels joves investigadors precaris. Es va manifestar amb ells davant del ministeri d'Economia per demanar la fi de les retallades i més pressupost per a projectes. Cinc anys després no ha pogut més. Ha deixat la ciència i aquest país. S'ha anat a Bèlgica, que és on es van últimament els que han de fugir d'aquest país fatal, país aïmat que a tots ens maltracta.

 Un altre que abandona la seva vocació, la seva casa i tot pel que ha lluitat durant anys, per culpa d'un govern tan mediocre i estúpid que tira per la borda els milers de milions invertits en la formació de científics als que troba a la seva professió i de la seva terra. 37.000 investigadors se n'han anat durant la crisi. No és una fugida de cervells, és una expulsió. Els idiotes fan fora els més llestos.

 Mentre la resta d'Europa, inclosos Portugal i Grècia, augmentaven la inversió en ciència, el PP la reduïa a nivells de 2006. De Guindos i Rajoy presumeixen de recuperació pujats a una monstruosa muntanya de biografies frustrades, oportunitats perdudes i somnis trencats. Llàstima de país i de la seva gent arrasats per una banda de miops, barruts, corruptes i inútils. Llàstima de tots nosaltres que ens hem rendit com José Manuel. No és només ell, aquest país ha tirat la tovallola. Es resigna a aquesta conjura dels necis.

 Tant és que facin fora els millors i premiïn als pitjors, que abandonin els més febles i defensin els més forts, que l'hi treguin a aquells per donar-lo a aquests, que ens robin a tots per quedar-s'ho ells. És igual tot. Tant és que trenquin Espanya o els espanyols, ja no els plantem cara. No fem res. Impotents, anestesiats, exhausts, hem baixat els braços. Ens hem rendit. Captiu i desarmat el poble espanyol, la guerra ha acabat.
S'ha acabat la guerra al carrer. Ho hem deixat en mans d'un Parlament que segueix sense representar-nos i en mans de la nova política que ha caigut en les trampes de la vella. Mentre la piconadora neoliberal conservadora del PP ens passa per sobre, no hi ha ningú per contestar. Torna la censura, s'empresona per parlar, augmenten les diferències socials i la corrupció és insuportable, però és igual, ens tenen distrets amb la presó permanent revisable. Captiu i desarmat també l'exèrcit roig, incapaç de fer fora el govern del poder i de mobilitzar les classes populars, el país segueix segrestat i nosaltres a la presó permanent sense revisió probable.