DE DONAR UN COP DE MÀ

"Jo sóc, i orgullosament, un dels que donen un cop de mà a casa". Poques frases simbolitzen millor l'interioritzats que estan els comportaments masclistes en la societat. És una mica l'equivalent al: "No sóc homòfob, tinc amics gais".

Doncs aquesta frase, tal qual, va ser un argument del coordinador de Ciutadans a Antequera, José Manuel Puche, durant un debat sobre feminisme entre joves polítics al programa 'El Mirador' de Ondaluz.

La militant del PCE i responsable de Feminisme a Izquierda Unida Màlaga, Beatriz Rubio, estava en aquest debat i no es va mossegar la llengua. Va respondre amb contundència i elegància al militant de Ciutadans i el seu discurs, pujat per ella mateixa a Twitter, s'ha convertit en viral.

Doncs aquesta és la meva reacció quan un home em diu que "dóna un cop de mà a casa seva". pic.twitter.com/dNhH5v6JeF

- Bea Rubio (@bea_blond) 18 febrer 2018

La seva resposta:

"Saps què passa? Que el problema és el que has dit, que tu fas un cop de mà a casa. Tu no has d'ajudar a casa teva, perquè la teva casa és teva. Tu has de treballar a casa teva. No ajudes a la teva mare, ni ajudes a la teva parella en el cas que sigui dona. Tu ets a casa teva per la teva casa, no estàs ajudant a ningú perquè és una tasca que també és teva ".

Quanta raó té Bea Rubio, la contesta és la típica d'un home, jo a casa ajudo. I el fotut és que és cert, clar, la feina de la casa és per la dona per a la majoria dels homes. Ës d'entrada una falta de subtilitat, encara que haig de dir que aquest noi de Ciutadans no conviu amb una dona com la meva, que ja el primer dia ho va tenir molt clar, marcant territori. Però resulta que a la Nuri, que és capaç de treure la pols cada dia on no n'hi ha, no li faig mai res bé. Anem a pams, el Diumenge trec la pols del menjador, el passadis i la meva habitació, la sala de màquines. La durada és d'uns deu minuts, mentre que, els dimecres que fa ella la meva, hi està una hora llarga, només a la meva, el menjador tarda un parell d'hores, encara que jo crec que s'hi recrea amb fruició.

Jo ja li he explicat que si hi ha una figura, no cal apartarla per treure la pols, traient-la al voltant, ja n'hi ha prou, i que mentre no se t'enganxin els peus al terra com passa a algun pis d'aquesta mateixa escala, tampoc cal fregar el terra cada dia. Sa mare ja era una obssesiva de la neteja, recordo que em tenia unes sabatilles preparades per entrar a casa seva per no embrutar amb les sabates.

A la cuina només m'està permès fer el pa amb tomàquet, torrades o l'amanida. Abans feia tambè l'allioli, però últimament s'em talla i a ella tambè, (jo crec que és culpa dels ous), clar que tambè passa que jo no sé (ni ella) que és el que fa que es talli o no l'allioli si en principi sempre ho fas igual.

Cuinar, ja he dit que no s'em deixa, potser la culpa és de tres o quatre fracassos sonats de principiant al començament de la nostra vida en comú, recordo un ternasco ofegat, o uns peus de porc amb patates, cuinats sense previament courel's, o la truita de patata en directe, tot al mateix temps.

Aleshores, dissabtes, diumenges i festius, la cuina i posar els plats al rentaplats és cosa meva, parar la taula d'ella i desparar-la, meva. O sigui, que si no faig més és per què no em deixen, i que voleu que us digui, sincerament, ja m'està bé.

I és que la relació amb les dones és complexa, per exemple (aquí uns deixo uns quants consells):

1.- Recordeu aniversaris, de casament, del sant, cumpleanys, etc.,és molt important, car oblidar-ho pot ser letal.

2.- Atents, si va a la pelu, quan torni a casa, comentar que bé li han deixat el cabell, el color, etc, etc.

3.- Mai s'us ocorreixi fer-li a la companya un regal d'aniversari de la llar: planxa, microones, o estris per l'estil, alló que s'èn diu estris útils, ni de conya, suggereixo directament joieria o perfumeria.

4.- No busqueu mai la confrontació verbal, sempre us fotran, us guanyaran per golejada, i el fotut és que gairebè sempre tenen raó elles.

5.- Jo no n'he estat capaç, però és important saber com funciona la rentadora, el renta vaixelles i l'assecadora, prou feina he tingut a aprendre a escalfar o descongelar amb el microones.

6.- Planxar, que no agrada a ningú, llevat de a la meva filla gran, i el meus germans, tampoc m'està permès, l'arruga és bonica, és el meu lema gallec.

Pel que us he dit, ja podeu veure que a casa no faig massa feina, però no se m'acut ni acudirà mai dir que ajudo o que dono un cop de mà, faig el que em manen, que és molt diferent, i així tot està en ordre i tot és al seu lloc des de fa 48 anys...