La realitat electoral demostra que la corrupció afecta molt poc als animosos votants. Potser es degui al fet que és l'únic repartit entre els partits dominants, almenys fins ara, el que consent una certa esperança en els partits més nous que aconsegueixin evitar aquestes pràctiques que ens va regalar la transició com un aliment tan comú com letal. El retret del Partit Popular a Ciutadans perquè no els quadren els comptes respecte a 14.000 euros, o que Podem rep diners de països en fallida com Veneçuela, és una cosa equivalent al lladre que s'escapa en ser descobert mentre crida "al lladre, al lladre! ".

La idea comprovada amb reiteració que cal proposar-s'ho per ser més incompetent que el PP en totes les trampes que li depara la realitat, sembla un lema del partit. Cada vegada que escolto al ministre Zoido, al teatral Méndez de Vigo --Estil Muñoz Seca i La venjança de Don Mendo--, o al temible Montoro en el seu paper de Nosferatu, o a la llepada de Cospedal que ha de fer esforços fins i tot per expressar-se en un llenguatge planer, no diguem el desvergonyiment reiterat d'aquesta para-sol que respon per Fátima Báñez, en aquests casos, que no són tots, sempre em pregunto de quin bagul traurà el president Rajoy als seus ministres. És possible que es prengui a si mateix com la mesura de totes les coses i llavors succeeixi el previsible, que sembli un home d'Estat davant la indigència mental dels seus col·laboradors. No és que se'ls demani virgueries sinó senzillament sentit comú i evitar el ridícul.

Tant el PP com Mariano Rajoy estan esgotats; ja no donen més de si. No només han entrat en la decadència sinó que un té la impressió que la majoria dels seus càrrecs viuen en excelsa beatitud amb ells mateixos. Potser es tracta d'fidelitat, la més alta qualitat per als insegurs, perquè en política, com en gairebé tot, l'important és la intel·ligència, qüestió fart descurada per l'aclaparadora mediocritat d'un tipus que va arribar a president per casualitat i que no baixarà de el seu escalafó així ens costi als ciutadans un cabreig continuat. - Gregorio Morán.

Suposo que conscientment s'ha deixat el Sr. Moran a Soraya Saenz de Santamaria, - la tanqueta de la Moncloa - L'IRRITANT INCOMPETENT, la més llesta de la classe.