Cuando el monte se quema, 
algo suyo se quema, señor Conde. 

el perich

 Catalunya, Puigdemont. Es repeteix insistentment. Catalunya, Puigdemont. Res sonava tant des dels temps de la Macarena (alegria y cosa buena). Estem tan centrats en salvar la pàtria, que aquesta setmana fins i tot ens hem oblidat de donar les gràcies a un dels grans d'Espanya. Som uns desagraïts. Serveixin aquests sencilles i humils paraules com un homenatge al Duc d'Alba. Un emprenedor. Un incomprès. Un home del seu temps.

 Que el Duc busqués becaris gratis per arreglar-li el jardí dóna bona prova que és un savi observador, un aristòcrata integrat en la societat en què viu. El Duc ha sabut veure que Espanya encapçala el precariat, la flagel·lació de la classe mitjana, el conformisme... els becaris a cost zero. Aquí el 70% dels joves es resigna amb que treballarà "del que sigui", no es mou ni déu i el duc ha pres nota. Quants com ell?
Per ventura no està tocada d'immobilisme l'Espanya on la qualitat democràtica va en retrocés? No ho dic jo, la Unitat d'Intel·ligència de "The Economist" ens baixa dos esglaons i ens situa cada cop més a prop de l'estatus de "democràcia imperfecta". Amb la nostra corrupció, la nostra politització de la justícia, la nostra desigualtat econòmica, el nostre precariat, ¿el nostre passotisme? Cerca de jardiners gratis en un país que lidera el rànquing europeu de becaris pitjor pagats.
El Duc ho veu. Perquè és un europeista convençut. Ho demostra en cobrar els tres milions d'euros a l'any de subvencions comunitàries a l'agricultura. I ni tan sols l'obliguen a conrear la terra a canvi, però en un gest solidari el senyor buscava mà d'obra gratis per treballa al seu jardí. Algun d'aquests jovenets d'una Espanya que també encapçala la llista europea on més joves treballen en pràctiques amb els estudis acabats. I la meitat curren gratis. I el Duc s'ha adaptat a la seva època.
Poseu en un monument al senyor d'Alba, perquè va voler permetre que el becari de torn posi en el seu currículum que va regar els 'ababoles' de Palau. Tot i que la jovenalla assumeixi que vivim en un país on el currículum val menys que els contactes i els endolls a l'hora de buscar feina. El Duc no oferia sou, ni manduca, ni allotjament. Però volia treure una estona de casa per currar al seu jardí a aquests mossos d'una Espanya on el 80% dels joves encara viu amb els pares. Han de saber els jovencells del país on ningú emigra (perquè es diu "mobilitat exterior") que la casa d'Alba és escola per a espanyols viatjats: amb moviments de diners a Suïssa segons ha informat la Guàrdia Civil, amb bona recaptació de fons europeus o exercint d'ambaixadors per Franco. Un jardiner ha de saber que qui a bon arbre s'acosta, bona ombra l'acull.

 S'oferien dos llocs: "retirada de plantes, plantació de noves, poda, inventariat de la flora del Palau, retirada de fullatge i manteniment en general". La casa d'Alba, amb una riquesa xifrada en més de 3.000 milions d'euros, donava remuneració zero. Serà antic que encara hi hagi Duc des del segle XV, però no em negaran que amb l'explotació en ple 2018 l'oferta s'adaptava com un guant al nostre temps. Plantofada de realitat. I ara segueixin amb Puigdemont, que se'ns escapa. - JESUS CINTORA. - eldiario.es