Tot i els esforços, la bretxa salarial segueix sent una realitat. Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona i dia de la vaga feminista, alguns diaris han decidit donar suport de forma simbòlica amb una iniciativa mai abans vista: posant dos preus, en funció del gènere. La raó precisament és destacar aquesta injustícia, la que fa que a França per exemple, bressol de Libération, periòdic que ha portat endavant la iniciativa, la bretxa continuï sent d'un 25%.
Així doncs, Libération ha decidit aplicar durant el dia d'avui la mateixa diferència al seu preu de venda, és a dir, 0,50 € més a pagar pels homes. 0.50 € no vol dir res si aprofundim en tots aquests sous que són un quart més baixos que els dels seus col·legues, tot i realitzar la mateixa tasca. Un altre punt més per generar debat, que al final és del que es tracta avui. Que el tema estigui sobre la taula de tots, que cope les converses en cafeteries, que entri a la força en els caps de tots, sense excepció.
L'estadística resol en part aquestes diferències. Les dones, tal com explica el diari a la seva web, treballen més sovint en jornades a temps parcial per la qual cosa potser podria respondre a aquest salari més baix però ... per què?
Ningú procura anar més enllà, però la realitat és, encara que sigui de forma voluntària, la qual posa en evidència la clara falta que fa la reestructuració des de baix de la igualtat de gèneres. Aquesta jornada parcial s'explica perquè després d'ella, comença una altra jornada: la domèstica. La que no es veu, la qual no s'aprecia. La de la cura, aquest món en què les protagonistes són, sens dubte, les dones.
I és que la desigualtat parteix des de baix, des de casa. I per això avui Libération ha volgut prendre cartes en l'assumpte i reflectir en els seus preus fent-los diferents. Tan diferents com ho són els salaris entre homes i dones. Però ben mirat, el que ha fet Liberation és pura i simplement sexisme populista i oportunista, i si de cas ha perjudicat als homes - pocs, però n'hi ha - que no són masclistes. No en conec cap, pero haberlos haylos - diuen -. Potser si comencem per aqui, podrem començar a solucionar la discriminació que pateixen les dones, no rebaixant el preu dels diaris un dia a l'any. Nomès que fossim capaços d'eradicar aquest paternalisme displicent, ja hauriem començat a avançar.
.png "English"){kind=small}
13 Comentaris
poco más a decir.
ResponEliminaun abrazo
!Uiii!Una mujer sola,en el parque,haciendo como que está leyendo el periódico,esta quiere ligar.
ResponEliminalamentablemente eso es lo que pensarian muchos, y fíjate que sostiene el periódico del derecho, igual lo está leyendo.
EliminaYo no conozco ninguna empresa donde por el mismo trabajo, el mismo tiempo y la misma responsabilidad se pague menos a una mujer que a un hombre.
ResponElimina¿Me podeis decir alguna?
Ayyyy hermano....que haberlas haylas.
Elimina¿Me puedes decir alguna?
EliminaOstras! yo he trabajado en dos, ganaba más que otras dos chicas que hacían lo mismo que yo en un despacho (hace años de eso) de hecho en la mayoria si no son oficiales. Pero vaya, a la que rasques un poco encontrarás muchas empresas que practican esta discriminación, Y no sólo en España, ésto és global.
ResponEliminaJo també he donat moltes voltes per la Península fins a l'any 2003, i les dones a l'igual que arreu cobren menys que un home, però no solament això. Elles tenen que demostrar més que nosaltres per fer la mateixa feina, contant que per regla general elles treuen millors notes que els homes a la Universitat.
ResponEliminaSi les dones fossin més "barates" que els homes per fer les mateixes feines, les empreses només contractarien dones, ja que són entitats amb ànim de lucre. No es dediquen a fer polítiques genèriques. Per això ja està l'Institut de la Dona i el Ministerio de la Igualdad, fortament subvencionats.
Perdó, Francesc, tal com ho explico està mal dit. Sembla que no sigui veritat aquesta desigualtat. Cobren menys, i bastant. Això a tot arreu, menys a Islàndia. És el primer país del món amb una llei que regula la igualtat salarial entre dones i homes.
ResponEliminaSalutacions.
Con perdón, ¿me puedes decir el nombre de alguna empresa donde por el mismo trabajo, el mismo tiempo y con la misma responsabilidad se pague menos a una mujer?
EliminaSin perdon ya te contesté ayer: dos, una en Ripollet y otra en Barcelona en Gracia, y no pienso darte el nombre, hay muchas, aunque tu ira y situación personal que entiendo y comprendo te impida verlas. Creo que Maria te lo explicó muy bien en su comentario en tu blog.
EliminaA ISLANDIA ens porten avantatja en moltes coses, i aquesta és una d'elles.
ResponEliminaSalut
Como dice Francesc no hace falta pedir perdón. Y también com él digo que hay muchas, pero tampoco voy a decir esta o la otra. Lo que si diré es que ronda el 12 0 13%, Por edad, educación, antigüedad, ocupación, tipo contrato y jornada, actividad y tamaño de empresa. Pero seguramente esto no te servirá para nada porque no soy el único que lo dice. Y que las mujeres salen de la Universidad sabiendo más que nosotros.
ResponElimina