Jo proposo que una organització semblant sigui creada per l'Estat per als que intervenen en la producció de televisió. Qualsevol que estigui lligat a la producció televisiva ha de tenir una patent, una llicència, un cèdula professional, que li pugui ser retirada de per vida quan actuï en contravenció de certs principis. Aquest és el mitjà pel qual jo voldria que s'introduís finalment una disciplina en aquest camp. Qualsevol que faci televisió, haurà necessàriament estar organitzat, haurà de tenir una patent. I qualsevol que faci una cosa que no hauria d'haver fet segons les regles de l'organització, i amb base en el judici de l'organització, podrà perdre aquesta patent. L'organisme que tingui la facultat de retirar la patent serà una espècie de tribunal. Per això, en un sistema televisiu que operés segons la meva proposta, tots se sentirien sota la constant supervisió d'aquest organisme i haurien de sentir constantment en la situació de qui, si comet un error (sempre amb base a les regles fixades per l'organització),
pot perdre la llicència. Aquesta supervisió constant és una cosa molt més eficaç que la censura, perquè la patent, en la meva proposta, ha de ser  concedida només després d'un cuso d'ensinistrament, al final del qual hi haurà un examen.
Un dels fins principals del curs serà ensenyar a aquell que aspira a produir televisió, que de fet, li agradi o no, participarà en l'educació de masses, en una mena d'educació que és terriblement poderós i important. D'això s'han de donar compte, ho vulguin o no, tots els que participen en fer televisió: actuen com a educadors, atès que la televisió presenta les seves imatges tant davant els nens i joves com davant els adults.
Fa vuit anys, en una lliçó vaig sostenir la tesi que estem educant als nostres nens per la violència, i que si no fem alguna cosa, la situació necessàriament es deteriorarà, perquè les coses es dirigeixen sempre per la direcció que presenta menor resistència. En altres paraules, es va sempre per la part que resulta més fàcil, aquella en què un es ajudat a superar un problema, reduint les obligacions de la feina. Els condiments que hem parlat (la violència, el sexe, el sensacionalisme) són el mitjà que els productors de televisió tenen més a la mà, són el mitjà ja provat que sempre és capaç de captar l'audiència.


Karl Popper (1902-1994)
Moralitzar la televisió