Una inquietant aliança entre la conscienciosa acumulació de dades i la intel·ligència artificial condueix a detencions preventives a Xinjiang, la província de l'ètnia musulmana uigur, a la Xina. El sistema acaba amb l'enviament dels presumptes pre-delinqüents a camps de reeducació en una aparent distopia que barreja Orwell amb la pel·lícula 'Minority Report'. Ho explica Adrià Foncillas a el periodico.

"Per primera vegada podem demostrar que el Govern xinès fa servir informació i polítiques predictives que no només violen obertament el dret a la privacitat sinó que permeten les detencions arbitràries", ha assenyalat Maya Wang, investigadora de l'organització Human Rights Watch (HRW) a Hong Kong. Les denúncies són consistents amb un antic anunci de la companyia Xina Electronics Technology Group. Dos anys enrere va admetre que col·laborava amb les autoritats en la lluita contra l'extremisme islamista amb un sistema que compara les dades dels ciutadans per detectar actituds sospitoses.

Qualsevol via serveix per radiografiar la vida privada a Xinjiang: els enregistraments de les càmeres a la carrers, els historials bancaris, hospitalaris o legals, el rastre deixat amb mòbils i ordinadors per internet amb mòbils o ordinadors ... Aquests milions de bytes es recopilen, ordenen i analitzen perquè els algoritmes s'extreguin qualsevol indici sospitós. La compra massiva de fertilitzants o l'emmagatzematge de productes perillosos, per exemple, desencadena la immediata intervenció policial.

Els identificats han estat detinguts o enviats a centres de reeducació política, segons dues fonts coneixedores del programa citada per HRW. En aquests centres extralegals poden romandre durant mesos sense cap càrrec judicial rebent la doctrina que el partida estima recomanable.

"La gent de Xinjiang no pot resistir-se o desafiar l'escrutini creixent en les seves vides diàries perquè molts ignoren l'existència d'aquest programa o com funciona", denuncia Wang.

Les autoritats de Xinjiang han negat les acusacions encara que informacions prèvies sobre les iniciatives de control social asseguraven que han ajudat a detenir criminals, desemmascarar operacions de finançament il·legal i trobar a funcionaris uigurs deslleials al partit. HRW ja va alertar al desembre que el govern provincial elaborava una exhaustiva base de dades biomètriques a través d'una campanya per millorar la salut dels més desfavorits.

Les autoritats recullen mostres d'ADN, empremtes digitals, escàners de Sant Martí i mostres de sang de tots els residents entre 12 i 65 anys. Les dades s'estenen a qualsevol edat si el perfil s'entén sospitós i els uigurs que no viuen a Xinjiang, afegia.

Les últimes revelacions tampoc han estat pogut ser verificades per premsa independent. Pequín permet l'accés dels periodistes estrangers a Xinjiang, en contrast amb el veto al Tibet, però els sotmet a un marcatge tan angoixant entre policies i espies que desanima als més entusiastes. Els uigurs, i no els mediàtics tibetans, són el problema ètnic més seriós de la Xina. Musulmans, de llengua túrquica i emparentats amb l'Àsia Central, acumulen plets amb els han, l'ètnia majoritària xinesa. Els primers acusen Pequín de diluir la seva cultura i espoliar els seus recursos naturals, mentre els segons subratllen el desenvolupament econòmic d'una zona desèrtica i muntanyosa que sense el paraigua xinès patiria la dolorosa pobresa de les repúbliques veïnes. Tots dos es professen un odi i menyspreu irremeiable.

Els xinesos haurien d'aprendre del Govern Espanyol, que simplifica el procés al màxim, amb un fiscal general i un jutge fan el mateix. Ai, és que els del llunyà orient encara no n'han après. El TRIBUNAL SUPREM els hi ho podria explicar, els porten avantatja. A la Xina, 'la fiscalia no te lo afina' però a Españistan, si, que els hi ho preguntin als ostatges polítics d'Estremera i Soto del Real.