El 8M ja no és un èxit del feminisme, ni tan sols de les dones, ara és un èxit de tots i en especial d'Albert Rivera i del feminisme ben entès que defensa Ciutadans. 

Dones d'Espanya, podeu respirar tranquil·les. Albert Rivera ha sentit el vostre clam i està disposat a liderar el debat i portar-lo als pressupostos de l'Estat que ja havia pactat amb el PP i que, fins al 8M, ja eren l'últim en feminisme. Després de qualificar com "un èxit de tots" les manifestacions milionàries de dones que van acudir malgrat l'evident manca de lideratge feminista, Ciutadans ho vol arreglar com s'arreglarà tota la resta, des de Catalunya a la precarietat o els crims violents; tan aviat li feu cas a les enquestes i li voteu com cal: massivament.
L'aspirant Núñez Feijóo acusava de politiqueria als promotors de manifestació el dia abans de l'8M, però l'endemà reclamava escoltar el clam i no faltar al respecte a les dones acusant-les de fer política. Més mesurat i menys campió, el president Rajoy es posava el llaç morat el 8M i almenys tenia la decència de no pretendre donar lliçons a ningú i es limitava a dir que seguiria treballant per la igualtat. Semblants gestos oportunistes i cínics gairebé inspiren tendresa i compassió al costat de la gesta desertora de Rivera.

El mateix líder i el mateix partit que s'havia passat setmanes presentant al feminisme que convocava el 8M com una causa marginal i una amenaça per a la llibertat i el capitalisme, o dividint a les dones entre les que treballen i compleixen i aquelles que protesten i fan el friki, ara donava la benvinguda al feminisme a Mariano Rajoy, als altres partits i fins i tot a les pròpies feministes que haguessin après la lliçó. Perquè el 8M ja no era un èxit del feminisme, ni tan sols de les dones, ara és un èxit de tots i en especial d'Albert Rivera i del feminisme ben entès que defensa Ciutadans.
Per sobre fins i tot de la impudícia extrema acreditada pel líder taronja, la seva actitud destaca encara més com perfecte exemple del vigent neomasclisme que ha emergit com a resposta a les polítiques d'igualtat que van marcar el canvi de segle. La seva oferta per a canalitzar aquesta misteriosa etiqueta del "feminisme sense ideologia" no deixa de sonar a un reempaquetatge del màrqueting del clàssic paternalisme masclista i ve a dir que "ara sí noies, ara que defenseu el feminisme que ja us deia jo que s'havia de defensar, ara us vaig a escoltar i a més ho vaig a liderar"; perquè, com tot bon liberal progressista sap, les dones només aconsegueixen avenços realment importants quan els homes els ensenyen com es fa.

I és que vostès no s'havien fixat fins ara però Albert Rivera sempre ha estat aquí, disposat a liderar el feminisme transversal. Ja sortia a Thelma i Louise, l'inoblidable manifest de Susan Sarandon, Geena Davis i Ridley Scott; era el que saltava del cotxe un segon abans per donar la roda de premsa i fer-se la foto.

Antón Losada - Thelma Louise i Albert Rivera - eldiario.es